Els fets més destacats en la trajectòria d’elBulli, des del seu naixement fins avui
1961
El doctor Hans Schilling i la seva esposa Marketta, que s’han instal·lat a la cala Montjoi, sol·liciten un permís de construcció d’un minigolf a l’ajuntament de Roses. Durant poc més d’un any funciona únicament com a minigolf, però després es construeix una barraca en la qual s’instal·la un xiringuito.
1964
Es construeix una cuina i una terrassa i elBulli passa a ser un Grill-room. A partir d’aquest anys es succeeixen els responsables de cuina i sala, i gràcies a l’empenta i l’amor per la gastronomia del matrimoni Schilling, l’oferta culinària es va afermant.
1975
Es construeix una cuina i una terrassa i elBulli passa a ser un Grill-room. A partir d’aquest anys es succeeixen els responsables de cuina i sala, i gràcies a l’empenta i l’amor per la gastronomia del matrimoni Schilling, l’oferta culinària es va afermant.
1981
Juli Soler entra a exercir la funció de director; dos anys més tard, juntament amb el xef Jean-Paul Vinay, s’aconsegueixen les dues estrelles Michelin i elBulli es converteix en un restaurant de referència.
1983
L’agost de 1983 entra com a stager Ferran Adrià, només durant un mes, ja que coincideix amb la seva estada al servei militar. Se li ofereix de tornar la temporada següent com a cap de partida, i accepta.
1984
Pel març s’incorpora a la plantilla Ferran Adrià, i pel novembre es queda com a cap de cuina juntament amb Christian Lutaud.
1985
Albert Adrià entra a formar part de la plantilla d’elBulli. Realitzarà un aprenentatge per les diferents partides en el món salat.
Es perd una de les estrelles Michelin.
1987
Ferran Adrià es queda en solitari com a cap de cuina.
Albert Adrià passa al món dolç. Durant més de deu anys es dedicarà a la partida de postres i es convertirà en un dels cuiners-pastissers més influents de la cuina d’avantguarda.
Participació en una demostració de Jacques Maximin a Cannes, on Ferran Adrià escolta la frase “Creativitat és no copiar”, que canviarà la seva concepció de la cuina.
Primer any en què es tanca 5 mesos durant l’hivern.
1987-1989
En aquest període es comença a treballar en la renovació de la cuina d’elBulli, sota el prisma de la modernització de la tradició més propera, és a dir, la cuina catalana i l’espanyola. Es produeix, doncs, una mediterranització de l’estil de cuina, una aposta per l’autòcton.
1990
Es crea una societat Limitada per explotar el restaurant. Quatre anys més tard es compra el terreny i l’edifici.
Comencen les inversions restaurant la terrassa, creant un pàrquing i condicionant la sala.
Es recupera la segona estrella Michelin.
L’Academia Nacional de Gastronomía atorga a Juli Soler el Premi Nacional al Millor Director de Sala.
1992
Ferran Adrià rep el Premi Nacional de Gastronomia al Millor Cap de Cuina.
1993
S’acaba la construcció de la cuina de nova planta, la qual cosa significarà disposar de la instal·lació somiada per poder desenvolupar la cuina que realment es desitja fer.
Xavier Sagristà i Toni Gerez, xef i cap de sala d’elBulli i col·laboradors de Juli i Ferran durant uns anys, inicien una nova etapa al restaurant Mas Pau.
S’edita el llibre El Bulli. El sabor del Mediterrani, que reflecteix la manera de veure la cuina entre els anys 1987 a 1993. L’Acadèmia Internacional de Gastronomia el distingeix com el millor llibre de cuina d’autor de 1993.
1994
Es comença a desenvolupar la cuina tècnico-conceptual, en la qual les tècniques i els conceptes són el motor de la creativitat. Aquests darrers, juntament amb les línies filosòfiques, aniran formant estils i característiques cada cop més personals.
Cursos de cuina a la cala Montjoi, que duraran fins el 1999 i serviran per establir un contacte molt estret amb les opinions dels comensals.
L’Acadèmia Internacional de Gastronomia atorga a Ferran Adrià el Grand Prix de L’Art de la Cuisine.
1995
S’edita Die neue Küche kataloniens, versió alemanya d’El Bulli. El sabor del Mediterrani.
S’estableix a Barcelona la seu d’elBullicatering, sota la direcció d’Eduard Roigé.
Rafael García Santos concedeix a elBulli la seva màxima puntuació, un 9,75, a la primera edició de la guia Lo mejor de la gastronomía.
La guia Gault-Millau centrada únicament en l’àmbit francòfon, efectua una incursió a Espanya (que durarà uns anys) i concedeix un 19/20 a elBulli.
1996
La guia Gault-Millau atorga a elBulli la Clé d’Or de la Gastronomie i la revista Club de Gourmets el qualifica Restaurant de l’Any.
1997
Albert Adrià deixa elBulli mitja temporada per prendre’s un descans i dedicar-se a escriure el seu primer llibre, Les postres d’El Bulli, que l’ocuparà durant un any i mig.
Comença a incubar-se el projecte d’elBullitaller a la seu d’elBullicatering. La funció fonamental d’elBullitaller és la creació i l’assaig, en definitiva, la recerca de nous conceptes, tècniques i receptes per a cada nova temporada.
A partir d’aquest any, amb la col·laboració amb Chocovic (que dura fins el 2006), Ferran Adrià comença a desenvolupar la seva feina com a assessor de marques de qualitat. Aquest treball el farà juntament amb els ex xefs d’elBulli Marc Cuspinera i Eduard Bosch.
Col·laboració mensual a la revista Woman.
S’obté la tercera estrella concedida per la guia Michelin.
Es rep la Medalla al Mèrit Turístic, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
1998
Albert Adrià passa a dirigir elBullitaller, sense perdre el contacte amb el dia a dia del restaurant, per la qual cosa va a la cala Montjoi els tres primers mesos de l’obertura anual.
Publicació dels llibres Les postres d’elBulli d’Albert Adrià, Los secretos de El Bulli, Cocinar en 10 minutos con Ferran Adrià, Las 50 nuevas tapas i 70 platos nuevos y ligeros para el verano, aquests dos darrers per a la revista Woman.
S’inicia la col·laboració amb el Casino Gran Círculo de Madrid, creant una cuina per al restaurant La Terraza amb la personalitat pròpia per a aquest local.
Comença l’assessorament a l’hotel Hacienda Benazuza, amb l’objectiu d’estendre la màgia d’elBulli les 24 hores del dia.
Gourmetour atorga a Juli Soler el Premi al Millor Maître.
1999
Publicació del llibre Celebrar el milenio con Arzak y Adrià.
Col·laboració amb Olis Borges en la investigació d’olis i fruits secs, amb el resultat inicial de 10 olis aromàtics naturals.
Inici de la col·laboració amb Catalunya Ràdio, que acabarà el 2005.
Ferran Adrià és portada d’El País Semanal, que representa un punt d’inflexió en l’apreciació del seu treball per part del gran públic.
Concessió del Premi al Millor Cuiner de l’Any per Gourmetour.
2000
El somni es fa realitat: elBullitaller es trasllada a Portaferrissa, 7. Un espai per desenvolupar tot el relatiu a la creativitat.
S’edita Bulli Japan, primer llibre d’elBulli al Japó.
S’estableix a Madrid elBullicatering, amb seu en el Casino Gran Círculo de Madrid.
Treball de selecció i creació de receptes per a Kaiku Gran Cocina, per a productes envasats de qualitat, juntament amb Juan Mari Arzak, Pedro Subijana i Karlos Arguiñano, que acaba el 2006.
Neix Cacao Sampaka, on Albert Adrià és soci fundador. El 2006 acaba la seva participació en aquesta societat.
2001
Es prepara la trilogia, que contemplarà els darrers 20 anys de la cuina d’elBulli: elBulli1983-1993, elBulli1994-1997 i elBulli1998-2002. Tres llibres (acompanyats cadascun d’un CD-Rom amb receptes i esquemes) que reflecteixen l’evolució d’aquest període, organitzats en dues parts: un catàleg de fotos i una anàlisi evolutiva, que permeten assistir a l’evolució del nostre estil d’una manera lúdica i pràctica al mateix temps. Amb posterioritat aniran sortint elBulli2003, elBulli2004 i elBulli2005.
Col·laboració amb Caprabo en el desenvolupament de nous productes i conceptes per a supermercats, el futur de la compara i cuina a casa, i que conclou el 2006.
Ferran Adrià dirigeix un ambiciós projecte d’I+D amb la cadena NH Hoteles, dedicat a crear i instaurar nous conceptes a mig i llarg termini en els seus establiments.
Col·laboració en el disseny de la vaixella Ola, amb Gemma Bernal i Cerámicas Mongatina (CIM).
2002
Publicació en castellà i català d’elBulli1998-2002, primer volum del Catàleg General.
Neix elBulliCarme, un espai en què es concentraran les iniciatives de negocis, amb la qual cosa elBullitaller queda dedicat exclusivament a la creativitat culinària.
Col·laboració amb Lavazza en l’estudi i desenvolupament de nous productes relacionats amb el cafè. El primer fruit, el 2003, és l’Espesso, al qual seguiran el 2004 el Passion-me i el 2005 el Lyocafé.
Ferran Adrià rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Tant la Generalitat de Catalunya com el Govern Espanyol atorguen a Ferran Adrià i Juli Soler la Medalla d’Or al Mèrit Turístic i la Medalla de Oro al Mérito Turístico.
La publicació The Restaurant Magazine qualifica a elBulli com a Millor Restaurant del Món.
2003
Publicación de los libros elBulli1998-2002 en inglés, francés, italiano, japonés y alemán y elBulli1994-1997 en castellano y en catalán.
Publicació dels llibres elBulli1998-2002 en anglès, francès, italià, japonès i alemany i elBulli1994-1997 en castellà i en català.
S’edita el llibre Cuinar a casa amb Caprabo i Ferran Adrià.
Sobre el primer NHube, concepte creat per Ferran Adrià i gestionat per NH Hoteles, amb el qual es pretén crear un espai en el que els clients puguin menjar, llegir, descansar, connectar-se a Internet, en definitiva, sentir-se com a casa seva.
Els lectors d’El Periódico de Catalunya elegeixen a Ferran Adrià per al premi Català de l’Any, i l’Ajuntament de Barcelona li atorga el premi Ciutat de Barcelona.
En aquest mateix any és nomenat president del jurat del concurs Bocuse d’Or.
Portada al Magazine del diari The New York Times, un fet que marca un abans i un després en l’apreciació pública del treball d’elBulli i de la cuina espanyola en general.
2004
Publicació del llibre elBulli1983-1993 en castellà i català. S’edita a França un llibre sobre elBulli escrit per Óscar Caballero, que posteriorment apareix també en castellà amb el títol de Texto y pretexto a texturas. elBulli, Soler y Adrià en su contexto.
Surt al mercat la col·lecció La Cocina Fácil de Ferran Adrià, 11 DVD amb entrevistes, situacions i receptes.
Comencen les iniciatives de Ferran Adrià i elBulli en obres d’impacte social, amb la creació de la Fundació Alícia (Alimentació i Ciència), el Comitè Assessor del qual presideix. Es tracta d’un projecte de Caixa Manresa en el Monestir de Sant Benet amb el qual se vol promoure una millor alimentació per al futur.
Obre el primer Fast Good, creat conjuntament amb NH Hoteles, i que s’encarrega d’explotar aquesta cadena hotelera.
Es llencen al mercat les vinagretes creades per Ferran Adrià per a Borges.
Neixen els primers còctels contemporanis per a Nightology de whisky JB, una divisió del grup Diageo.
Ferran Adrià és nomenat Ambaixador de la Marca Espanyola en la categoria de cultura pel Foro de Marcas Renombradas Españolas. L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat el nomena Fill Predilecte de la Ciutat.
Portada en el dominical del diari Le Monde, que després de l’aparició a The New York Times representa el reconeixement de la cuina d’elBulli en una cultura gastronòmica tan influent com la francesa. Portada de la revista Time, considerant Ferran Adrià una de les 100 persones més influents del món.
La Casa Reial Espanyola elegeix Ferran Adrià, juntament amb Juan Mari Arzak, per a l’elaboració del sopar de gala ofert a les famílies reials del món, la nit anterior a l’enllaç del Príncep Felip i Doña Leticia. El menú es realitza juntament amb Paco Roncero, cap de cuina de La Terraza del Casino de Madrid.
2005
Apareixen els llibres elBulli2003 i elBulli2004 en castellà.
Creació a la Universidad Camilo José Cela de Madrid de la càtedra Ferran Adrià de Cultura gastronómica y Ciencias de la alimentación.
Creació d’Ferran Adrià by Armand Bassi, per al desenvolupament de roba relacionada amb la cuina. També es crea Faces, en col·laboració amb els millors dissenyadors espanyols, per al desenvolupament d’objectes de cuina i taula.
Col·laboracions amb la firma Caillers (una divisió de Nestlé) per al desenvolupament de productes amb xocolata. També amb dues empreses d’United Biscuit, Fontaneda per a l’elaboració de noves galetes, i Fruco, per donar un impuls al món dels sucs, i amb Lays, que acaba a finals de 2006.
2006
Ferran Adrià presenta a Madrid Fusión una “Síntesi de la nostra cuina”, 23 punts que pretenen resumir la filosofia de cuina d’elBulli.
Apareix en castellà el llibre elBulli2005. També es publica elBulli1994-1997 en anglès, francès i alemany, i elBulli2003 y elBulli2004 en català, anglès, francès i alemany.
Documenta de Kassel invita a Ferran Adrià a participar l’any 2007.
En col·laboració amb la Fundació Alícia, es publica el Lèxic científic gastronòmic.
Albert Adrià obre a Barcelona l’Inopia Classic Bar, un establiment de tapes tradicionals.
60 periodistes de tot el món reunits en ocasió del certamen Madrid Fusión estableixen una llista dels deu cuiners més influents dels darrers deu anys. Per al primer lloc elegeixen Ferran Adrià.
La revista The Restaurant Magazine elegeix elBulli Millor Restaurant del Món. Per primera vegada, el jurat està compost de més de 500 crítics, gourmets i cuiners de tot el món.
El novembre es concedeix a Ferran Adrià el Lucky Strike Award, a càrrec de la fundació Raymond Loewy. És un dels premis de disseny més importants del món.
2007
El mes de març, a Estocolm, Ferran Adrià rep el White Guide Global Gastronomy Award.
Per segon any consecutiu (i tercer en total després del premi concedit el 2002), un jurat compost per més de 500 crítics, cuiners i gourmet d’arreu del món sota els auspicis de la revista The Restaurant Magazine elegeix elBulli com a Millor Restaurant del Món.
Ferran Adrià presta la seva veu a uns dels personatges de la pel·lícula de dibuixos animats Ratatouille, de Pixar i Walt Disney Productions.
Primer Premi Internacional Reyno de Navarra de Gastronomía, concedit en el marc del primer congrés internacional sobre les verdures celebrat a Pamplona.
Surten a la venda dos llibres, Un dia a elBulli, editat per elBullibooks, i elBulli des de dintre. Biografia d’un restaurant, obra de Xavier Moret i editat per RBA, que va obtenir el 2006 el premi Sent Soví de literatura gastronòmica.
El juny, Ferran Adrià rep la Medalla d’Or del Mèrit Europeu, concedit per la Fundació del Mèrit Europeu, de la Comunitat Europea. Juntament amb Léa Linster, és la primera vegada que s’atorga a la cuina.
El Ministeri de Cultura d’Espanya otorga a Ferran Adrià la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts.
El 16 de juny obre les seves portes a Kassel la mostra d’art contemporani Documenta 12, en la qual intervé Ferran Adrià com a artista convidat. La intervenció consisteix en convertir elBullirestaurant, cala Montjoi, en el pavelló G de Documenta, la qual cosa constitueix un esdeveniment que fa reflexionar el món de l’art i el de la cuina.
El 27 de juny s’inaugura un show room a càrrec de la companyia de cuines De Dietrich, en ocasió del qual s’exposen set bodegons inspirats en creacions d’elBulli, així com dos vídeos art de Vicenç Asensio i una instal·lació a càrrec de Luki Huber.
A la tardor s’inaugura la seu de la Fundació Alícia, a Sant Benet de Bages, prop de Manresa.
El desembre de 2007, la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona concedeix a Ferran Adrià el doctorat Honoris Causa.
2008
Pel febrer, Ferran participa en un debat en el festival de cinema Berlinale, on també es presenten dues pel·lícules inspirades en la seva trajectòria, en concret en la secció sobre cinema culinari.
La Universitat de Harvard (EUA) realitza una anàlisi sobre El cas Ferran Adrià, un treball d´investigació al voltant de la creativitat artística.
Un cop més (per tercer any consecutiu, i quart comptant el premi de 2002), la revista The Restaurant Magazine escull elBulli com a Millor Restaurant del Món, en el mes de març.
Albert Raurich, cap de cuina durant els darrers anys a elBulli, obre Dos Palillos, un bar de tapes asiàtiques a Barcelona.
El juny s´inaugura un Show-room a càrrec de l´empresa d´electrodomèstics De Dietrich, per al qual s´organitza una exposició sobre les tècniques que es poden aplicar a un producte, basada en l’experiència d´elBulli.
Pel juliol d´aquest any, la Universitat d´Aberdeen concedeix a Ferran el doctorat Honoris Causa en Humanitats.
A l´octubre, l´editorial Phaidon publica A Day at elBulli, un llibre de 600 pàgines que apareix en diferents idiomes.
A l´octubre, Albert Adrià publica el seu llibre Natura, una experiència estètica i culinària en la qual es recullen les seves postres basades en la natura.
Pel desembre s’estableix un acord de col·laboració per al diàleg entre ciència i cuina, entre el Departament de Ciències de la Universitat de Harvard, d’una banda, i Ferran Adrià i la Fundació Alícia de l’altra. L’acord desembocarà en un curs de ciència i cuina a Harvard, pel setembre de 2010.
2009
Ferran Adrià i Juli Soler presenten en una gira mundial el llibre A day at elBulli. La promoció, que els duu als Estats Units, Austràlia, França, Gran Bretanya, Japó, etc., serveix per donar a conèixer la cuina d’elBulli en fòrums com la Library de Nova York o la seu de Google.
Pel març, el Culinary Institute of America (CIA) atorga a Ferran Adrià el premi “Augie” al millor cuiner. Aquesta institució és la més prestigiosa del món en arts culinàries i rebosteria.
Per quart any consecutiu, i cinquè en total, la revista The Restaurant Magazine atorga a elBulli el premi al millor restaurant del món, en votació efectuada per més de cinc-cents experts.
Es presenta a l’abril Menjar per pensar, pensar per menjar, llibre editat per Richard Hamilton i Vicenç Todolí i publicat per Actar, que recull reflexions sobre la participació de Ferran Adrià a la Documenta 12 de Kassel i sobre la relació de la cuina i el món de l’art.
Pel juny es presenta a la sala Pleyel de París l’obra musical El llibre de les il·lusions (Homenatge a Ferran Adrià), del compositor francès Bruno Mantovani. Es tracta d’una obra inspirada en un menú d’elBulli.
Surt a l’octubre elBulli – Historia de un sueño, una col·lecció de deu DVD que recullen la història d’elBulli i que constitueix un catàleg general audiovisual.
A l’octubre es crea la Beca Internacional Ferran Adrià, promoguda per l’ajuntament de l’Escala, el col·lectiu Joves Cuiners i la conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, per tal de promocionar la gastronomia catalana en el món.
2010
Entre gener i febrer, Ferran Adrià anuncia que, després de dos anys de reflexió, l’any 2014 elBulli tornarà a obrir les seves portes en un nou format centrat en l’exploració dels límits de la creativitat.
La revista The Restaurant Magazine atorga a Ferran Adrià el premi San Pellegrino que el distingeix com a millor xef de la dècada.
A l’abril, la Universitat de Barcelona presenta el premi Ferran Adrià – UB, per tal de distingir els millors treballs d’investigació relacionats amb alimentació, nutrició, cuina i gastronomia. Per iniciativa del Departament de Tecnologia dels Aliments, la Universitat Politècnica de València atorga a Ferran Adrià i al pastisser Paco Torreblanca el doctorat Honoris Causa.
Ferran Adrià és l’ambaixador de la campanya de la marca Espanya en els mercats asiàtics, americans i europeus. També protagonitza la campanya de promoció de turisme a Catalunya.
Es publica a Espanya la traducció d’El mag d’elBulli, de l’escriptor i periodista alemany Manfred Weber-Lamberdière. El llibre, que ja compta amb edicions alemanya, francesa, coreana i brasilera, s’ha convertit en un notable èxit de vendes en aquests països.
Surt a la venda el llibre Ferran – The Inside Story of El Bulli and the Man Who Reinvented Food, de Colman Andrews, que traça una panoràmica de la història de Ferran Adrià i la seva contribució a la cuina d’avantguarda.
Pel juliol comença a actuar el Consell Assessor Internacional del Basque Culinary Center, presidit per Ferran Adrià i integrat per alguns dels cuiners més influents del món.
Ferran Adrià signa a l’octubre una aliança amb Telefónica per tal de convertir elBulli en el millor laboratori creatiu i innovador del món. Ferran serà el millor ambaixador de la marca durant els següents quatre anys.
Es publica el llibre La cocina de la salud, escrit per Ferran Adrià i el prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, un manual per tal de beneficiar-se d’una vida sana tot gaudint de l’alimentació.
Pel novembre s’estrena mundialment en l’International Documentary Film Festival d’Amsterdam la pel·lícula elBulli – Cooking in progress, dirigida per l’alemany Gereon Wetzel.
Albert i Ferran Adrià inauguren al Paral·lel de Barcelona Tickets – La Vida Tapa i 41º, un local de tapes i una cocteleria, en col·laboració amb els germans Iglesias, del restaurant Rías de Galicia.
S’inaugura a la Biblioteca Nacional l’exposició “La cocina en su tinta”, que compta com a comissaris a Ferran Adrià, Isabel Moyano i Carmen Simón Palmer. Es tracta d’un recorregut cronològic sobre els aliments i la millor forma de cuinar-los i consumir-los.
2011
Presentació del projecte arquitectònic, primer a Madrid Fusión i després a Roses, davant dels veïns i empresaris de la zona.
Última intervenció de Ferran Adrià en un congrés de gastronomia, en el Fòrum Gastronòmic de Girona.
El món de l’art dialoga amb elBulli. Máster sobre art i cuina a la UAB.
Entre els mesos de març i de juny es pot veure a la Pedrera de Barcelona l’exposició L’art de menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, un recorregut a través de la relació entre el menjar i l’art.
Tres nous llibres que tracten sobre elBulli: Los aprendices de hechicero, de Lisa Abend, L’art des mets. Un philosophe à elBulli, de Jean-Paul Jouary, i The Fragile Feast, de Hannah Collins.
El 30 de juny de 2011 té lloc el darrer servei de la història d’elBullirestaurant, que passa a ser una fundació. L’esdeveniment es recull en un documental titulat L’últim vals.
