Partint de significats m\u00ednims (producte, t\u00e8cnica, eina) a partir dels quals es generen altres unitats superiors (elaboracions) que poden arribar a articular un discurs (men\u00fa), veurem que la cuina es construeix com a llenguatge.<\/p>\n
En el marc del llenguatge hum\u00e0, l’origen i l’evoluci\u00f3 del qual considerarem en aquest apartat, descobrirem que hi ha un l\u00e8xic, una terminologia pr\u00f2pia de l’\u00e0mbit culinari, que a m\u00e9s pot ser gastron\u00f2mic, emprat per designar cada part concreta o abstracta implicada en l’acci\u00f3 de cuinar.<\/p>\n
Des d’una visi\u00f3 matem\u00e0tica plantejarem l’\u00e0lgebra com una manera de codificar la cuina. Tamb\u00e9 inclourem aqu\u00ed la idea de cuinar com una f\u00f3rmula culin\u00e0ria, analitzant-ne els resultats com a composicions acompanyades d’instruccions per a la seva elaboraci\u00f3.<\/p>\n
En aquest punt, cuinar s’explicar\u00e0 entenent les receptes com a algoritmes, ja que reuneixen la informaci\u00f3 necess\u00e0ria sobre els productes, les t\u00e8cniques i les eines que es requereixen per a una elaboraci\u00f3 concreta.<\/p>\n
A l’extens m\u00f3n dels receptaris no hi ha un consens sobre les categories en els productes, les t\u00e8cniques i les eines que s’utilitzen, ni tampoc en la manera com s’anomena cada elaboraci\u00f3 obtinguda. Actualment i tenint en compte el canvi de concepte que suposa el m\u00f3n digital, proposem una s\u00e8rie de categories que ajudarien a crear consens en els enunciats de les receptes digitals.<\/p>\n
En introduir la filosofia lligada a la cuina, farem al\u00b7lusi\u00f3 a la manera de pensar del cuiner traslladada al proc\u00e9s culinari i als seus resultats, que us faran prendre unes decisions o altres, i que, en conjunt, ens aportar\u00e0 informaci\u00f3 clau del cuiner com a individu.<\/p>\n
Les creences religioses han estat, hist\u00f2ricament, un dels condicionants m\u00e9s grans de la cuina, ja que estableixen determinades restriccions i prescripcions que els fidels (cuiners i comensals) traslladen als seus h\u00e0bits culinaris i de consum de productes, i que poden arribar a interferir m\u00e9s all\u00e0 del proc\u00e9s culinari, tant a l’abastament com a la degustaci\u00f3.<\/p>\n
Cuinar suposa gestionar recursos i, inevitablement, fer-ne un consum. Plantejarem ara si, a la cuina, es pot tenir un o altre grau de responsabilitat que orienti decisions de compra de productes i maneres d’elaborar-los, aix\u00ed com en fases posteriors, com en la gesti\u00f3 de residus generats, per exemple.<\/p>\n
Exposarem la q\u00fcesti\u00f3 de la salut des del prisma de la cuina per a l’alimentaci\u00f3, a la qual s’associa sempre en un primer moment, i des del de la cuina per a l’hedonisme, en qu\u00e8 cada cop hi t\u00e9 m\u00e9s cabuda.<\/p>\n
A nivell hist\u00f2ric, la idea que determinades elaboracions poden curar o ajudar a recuperar-se a l’individu d’una malaltia determinada ens portar\u00e0 a plantejar el paper que tenen la medicina i la farm\u00e0cia imbricades a la cuina.<\/p>\n
El cuiner es pot expressar a trav\u00e9s de les elaboracions que s\u00f3n resultat de la cuina, com un escriptor o un actor ho poden fer a trav\u00e9s d’un llibre o una obra de teatre, respectivament. La decisi\u00f3 sobre quin missatge envia i quina \u00e9s la filosofia que hi ha al darrere \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 personal.<\/p>\n
D\u2019entre tots els sentiments que la cuina pot arribar a expressar, l’amor \u00e9s el seu m\u00e0xim exponent. Cuinar des de l’afecte cap a altres persones i bolcar tot aquest sentiment en el proc\u00e9s i els seus resultats \u00e9s un gest de generositat absolut, on es recullen vincles emocionals molt potents.<\/p>\n
Un dels usos de la cuina \u00e9s purament social, at\u00e8s que cuinem per menjar acompanyats o mengem el que altres cuinen (a casa o al restaurant), convertint la degustaci\u00f3 en un moment que supera la intenci\u00f3 aliment\u00e0ria per centrar-se en les relacions socials i on es poden generar importants vincles.<\/p>\n
La sociologia i l’antropologia s\u00f3n ci\u00e8ncies dedicades a l’estudi de l’\u00e9sser hum\u00e0, tant individualment com en el marc d’una societat. Com a disciplines que generen coneixement, les considerem potencials assessores de la nostra disciplina i creiem que poden ajudar a explicar la rellev\u00e0ncia de la cuina a la vida de cada individu i cada societat.<\/p>\n
Desvirtuarem aqu\u00ed el significat del disseny referit als objectes per traslladar-lo a les elaboracions que es degustaran, que es dissenyen en termes pr\u00e0ctics, emprant els productes en el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3, per\u00f2 el disseny del qual va comen\u00e7ar molt abans, a la ment del cuiner que cuina i part d’idees concretes.<\/p>\n
Cuinar pot convertir-se en un espectacle o integrar-s’hi quan s’acompanya de rituals que fan sublim aquesta acci\u00f3 o la degustaci\u00f3 dels seus resultats, cobrant aleshores un significat relacionat amb l’entreteniment.<\/p>\n
Si la cuina \u00e9s o es pot considerar art \u00e9s un debat que ve de llarg i que reprendrem en aquest apartat, comparant el cuiner amb l’artista i les elaboracions amb les obres d’art. A l’art, com a la cuina, hi ha un proc\u00e9s creatiu i tamb\u00e9 de reproducci\u00f3, ja que hi pot residir un virtuosisme extraordinari, i hi ha un resultat que t\u00e9 unes caracter\u00edstiques i pot emprar-se per plasmar un missatge, igual que passa a la cuina.<\/p>\n
Tot i que en construcci\u00f3 i desenvolupament, la cuina ja \u00e9s una disciplina acad\u00e8mica, estudiada en centres de formaci\u00f3 de tot el m\u00f3n i, en tant que ha arribat a l’\u00e0mbit de la universitat, \u00e9s tamb\u00e9 una disciplina universit\u00e0ria. Q\u00fcestionarem si la podem considerar una disciplina cient\u00edfica i justificarem la nostra resposta basant-nos en la producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n
Entre tots els usos de la cuina, quan es cuina per ensenyar, per acompanyar un discurs en una confer\u00e8ncia o amb un altre motiu relacionat amb la comunicaci\u00f3 i no amb la degustaci\u00f3 de les elaboracions en si mateixes, tamb\u00e9 hi trobem el de comunicar.<\/p>\n
Lligat al prop\u00f2sit anterior, observarem que all\u00f2 culinari t\u00e9 una pres\u00e8ncia important en el m\u00f3n editorial i audiovisual com a generador de continguts. La cuina, com a tem\u00e0tica, es dona en multitud de versions, en formats per llegir, escoltar i visualitzar.<\/p>\n
Com a part quotidiana de la vida de l’\u00e9sser hum\u00e0 des de temps prehist\u00f2rics, la cuina est\u00e0 arrelada en les maneres d’entendre l’entorn i relacionar-s’hi. D’acord amb elles, ha passat a formar part d’una cultura local, regional, nacional, etc., que, a cada lloc del m\u00f3n, es configura d’una manera determinada i en qu\u00e8 t\u00e9 un enorme pes simb\u00f2lic i lit\u00fargic.<\/p>\n
La consideraci\u00f3 que el coneixement demogr\u00e0fic de les poblacions humanes ens ajudaria a comprendre millor la seva realitat culin\u00e0ria queda desenvolupada en aquest apartat, on ens preguntarem per factors com les migracions.<\/p>\n
Un dels principals motors de generaci\u00f3 de caracter\u00edstiques d’una cuina ha estat, hist\u00f2ricament, el lloc del m\u00f3n on es duu a terme, determinant en molts aspectes per con\u00e8ixer per qu\u00e8 es cuina aplicant una determinada t\u00e8cnica o emprant un producte en concret, per exemple.<\/p>\n
Si per end\u00e8mic entenem propi d’un lloc, considerarem la possibilitat que es dugui a terme una cuina qualificada aix\u00ed, arrelada a les seves arrels a nivell de territori.<\/p>\n
Tot i que aquest volum estigui centrat en la restauraci\u00f3 gastron\u00f2mica occidental, no podem deixar de considerar la realitat geopol\u00edtica que conforma el binomi Orient-Occident i que traslladarem a l’art culinari.<\/p>\n
Una altra de les disciplines menys associades a la cuina, per\u00f2 que ajuda a explicar molts dels seus resultats i els seus comportaments, \u00e9s la ci\u00e8ncia pol\u00edtica. Des d’aquesta perspectiva, esbossarem una breu pinzellada sobre el fet culinari, considerant que pugui veure’s condicionat o assegurat, m\u00e9s o menys influenciat, per un sistema i ordre pol\u00edtic determinats.<\/p>\n
Per a ser una realitat, una cosa possible, la cuina requereix dels tres sectors econ\u00f2mics tradicionals. Del sector primari de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, la cuina pren el producte no elaborat; en el sector secundari es troba la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, que el transforma i distribueix; i, en el terciari, o serveis, trobem l’hostaleria (lligada al turisme) en la qual es troba la restauraci\u00f3 en totes les seves versions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cuina es construeix com un llenguatge Partint de significats m\u00ednims (producte, t\u00e8cnica, eina) a partir dels quals es generen altres unitats superiors (elaboracions) que poden arribar a articular un discurs (men\u00fa), veurem que la cuina es construeix com a llenguatge. Un l\u00e8xic per a la comprensi\u00f3 de la cuina i la gastronomia En el […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":7397,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[57],"tags":[],"class_list":["post-16165","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n