70
Sant Stomak

00:00

00:00

L'amistat de Juli Soler i Ferran Adrià amb Antoni Miralda va portar els dos primers a proposar a l'artista que fes una intervenció al magatzem del restaurant.

El resultat va ser aquesta instal·lació artística que va transformar el magatzem d'elBullirestaurante en un rebost-capella dedicat a Sant Stomak, un homenatge que ens recorda el vincle que hi havia entre aquest espai i la mítica cuina d'elBulli.

Sant Stomak

El concepte i la figuració de Sant Stomak va ser creat el 2009 per FoodCultura per celebrar el 16 d'octubre, Dia Mundial de l'Alimentació, instaurat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) el 1979 amb caràcter anual.

Aquesta celebració pretén participar en el debat global sobre l'alimentació i aprofundir en les contradiccions que l'envolten: la fam versus l'obesitat, la desnutrició versus el menjar processat, o el turisme versus la diàspora, entre d'altres.

El rebost-capella consta de tres parts diferenciades

El passatge o espai de reflexió, preparació i accés: concebut com un «passatge» on les intervencions Black & White WC i la Porta Cicle proposen una reflexió i un diàleg entre el simbolisme del color i el cicle intestinal.

L'espai FoodCultura Museum: format pel rebost, la cambra frigorífica, les vitrines i el celler, un espai ritual en homenatge a Juli Soler on s'exposa la Llengua. Concebut des de la perspectiva de FoodCultura, és un concepte que fa referència a un complex entramat de pràctiques i coneixements, sabors i sabers, valors i creences, tècniques i representacions.

Finalment, al fons de l'espai hi ha la capella Sant Stomak: al centre de l'absis semicircular de color turquesa i magenta hi ha un armari/reliquiari, receptacle d'ofrenes creat a partir de la imatge d'un exvot napolità de llautó que es troba als arxius del Museu de les Civilitzacions d'Europa i del Mediterrani de Marsella. Es tracta d'una icona ritual que neix de la necessitat de reflexionar sobre la cultura alimentària i l'ofrena, amb el llenguatge propi de la pràctica artística.
Esquema de distribució realitzat per Antoni Miralda (2020)

La part sonora de Sant Stomak

Creada per Asim Singh Halwarvi i Oriol Marès amb la col·laboració de Damien Bazin.

La primera peça dona la benvinguda sonora a l'obra de Miralda i ens posa en context. Es tracta del so de la Cala Montjoi com a element essencial per entendre elBulli, el ritme infinit, constant i incansable de la nostra cultura mediterrània.

El segon espai és el Brou Gàstric, on la Llengua ens recorda la importància del gust dels aliments, juntament amb records sonors vinculats al sentit del gust i la cuina.

El recorregut musical culmina a la capella amb sons ancestrals que evoquen la idea de comunitat, de ritual; la música envolta  l'espai artisticosagrat com si fos una pregària.

Les vitrines de FoodCultura Museum

Nivell 1. Fris de porrons i carabasses
Onze porros d'origen català intercalats amb nou carabasses (Crescentia cujete) de Mauritània. La idea del fris superior és crear un diàleg entre formes, textures i rituals de dos objectes que serveixen per beure, processar i guardar el menjar en diferents contextos socials i culturals.
Nivell 2. Vídeo pantry
Visualització poètica i antropològica dels aliments simbòlics del rebost-capella a través de quatre pantalles. El primer vídeo representa una «oda a l'olla», els  ingredients de la qual provenen de la natura o de la indústria alimentària o han caigut del cel com el mannà. Al segon vídeo es visualitzen alguns aliments bàsics (arròs, patata, blat de moro, blat, mongetes, etc.) relacionats amb la supervivència, els ritus i el cicle de la vida. El tercer vídeo és una al·legoria del viatge, la diversitat i la iconografia popular. A l'últim vídeo, els protagonistes són aquells ingredients la història dels quals connecta amb el colonialisme, l'economia i el plaer.
Nivell 3. Plats, sabors i llengües
Catorze plats exposats a l'Expo 2000 de Hannover que constitueixen un recorregut a través d'un atles del gust: Pequín, Buenos Aires, Delhi, l'Havana, Istanbul, Marràqueix, Ciutat de Mèxic, París, Miami, Rio de Janeiro, Roma, Seül, Sydney i Tòquio. Cada plat és un retrat simbòlic de cada ciutat i porta imprès una llengua, un mapa i un destil·lat de dades de la «FoodCultura» urbana.
Nivell 4. Soperes del Museu Sentimental
Dotze soperes que són contenidors de la memòria del gust, la diversitat i el ritual. Deu peces de l'arxiu FoodCultura i dues d'elBullifoundation.
Nivell 5. Fris energy drinks
Un fris format per seixanta-quatre llaunes de les marques Cannabis, B52, Cocaine Cult i Superman que simulen una barrera d'obusos com a imatge del consum, la globalització i la dependència.
Nivell 6. Els caganers
Seixanta figures* que formen part de l'artesania popular catalana, l'origen de les quals procedeix de la tradició del pessebre, on es col·locava un pagès defecant. La filera de caganers ens connecta amb la Porta Cicle i amb el terme digestió/evacuació, així com amb la diversitat, l'estatus o la mitologia popular. Els caganers estan en filera i miren cap a un llarg mirall situat al fons de la vitrina, on podem llegir: «You are what you eat» i «You eat what you are» («Ets el que menges» i «Menges el que ets»).

*Menina de Velázquez, Batman, Guàrdia Civil, Albert Einstein, Michael Jackson, Cosmonauta, Estàtua de la Llibertat, Gàrgola de Notre-Dame, Arquebisbe, Pablo Picasso, Pantera Rosa, Fidel Castro, Venus de Milo, Barack Obama, Superman, Osama bin Laden, Anònim, José María Aznar, Donald Trump, Princesa Leia, Presoner, El Pensador de Rodin, Napoleó, l'Home de Neu, Obèlix, Marge Simpson, Penitent encaputxat, Dalai Lama, Tintín, Michelin, Marianne, Gala i Dalí, Home Aranya, Cuiner, @, Hello Kitty, Pagès amb cistella de cargols, Buda, Àngel, Musulmà, Bussejador, Nan, Pare Noel, el Papa, Sevillana, Infermera, Home amb telèfon mòbil, Nen, Fantasma, Núvia, Ferran Adrià, Gaudí, Bruixa, Dimoni, Capellà amb maleta, Euro, Senyora negra, Torero, Nen Jesús, Mosso d'esquadra.

La pregària de Sant Stomak

Patró de l'equilibri metabòlic,
de l'agrobiodiversitat,
mestre de la convivialitat.
Sigues la nostra guia a través dels aliments
i els seus nutrients,
fes-nos reflexionar davant les contradiccions
entorn del menjar en la societat contemporània,
l'Agro Cultura devorada pel consum,
la naturalesa artificial i el dièsel de la desforestació.
Protegeix-nos  de la
inseguretat alimentària,
el fast food i l'obesitat.
Ensenya'ns a respectar el gust de la memòria,
a través del saber i el sabor.
Sigues el nostre alicament.
Sobre FoodCultura
FoodCultura és una organització cultural sense ànim de lucre, interdisciplinària i única en el seu àmbit. Una estructura o plataforma oberta des d'on presentar i repensar el concepte de FoodCultura, no només des de l'òptica de l'alimentació o de la nutrició, sinó també des de la pràctica artística i la investigació antropològica.

Es tracta d'un projecte en procés iniciat per l'artista català Antoni Miralda a partir de la creació del Food Pavilion per a l'Expo 2000 de Hannover, un pavelló dedicat a la cultura del menjar a través de les connexions entre ciència, ritual, tecnologia, art i tradició. El 2003, amb Miralda i la cuinera Montse Guillén com a representants, FoodCultura es converteix en una associació i, el 2007, en l'actual Fundació privada FoodCultura.

El concepte de FoodCultura explora qüestions sobre les identitats humanes, els rituals universals, la relació amb la memòria autòctona, els processos de mestissatge, les estratègies de preservació i cohesió, els vehicles per transmetre o subvertir les tradicions o les pràctiques socials contemporànies. En aquest sentit, el menjar és potser el primer element, i el més essencial, per a la cohesió comunitària, ja que reflecteix els condicionaments socials, econòmics i ideològics i, alhora, els resignifica.

FoodCultura és un espai dedicat a la comunicació, la investigació i la història global del menjar, els costums, les experiències culturals i l'art. Una iniciativa per al desenvolupament d'una xarxa internacional de col·laboració i acció que connecti individus i organitzacions per realitzar projectes en diverses comunitats.

Si voleu saber-ne més…
www.foodcultura.org