57
elBulli. Pabelló G de la Documenta XII
00:00
00:00
L'any 2007, la documenta de Kassel, considerada una de les exposicions d'art contemporani més influents del món, va convidar, per primera vegada a la història, un cuiner en qualitat d'artista, la qual cosa va causar un enorme enrenou entre els mitjans especialitzats i en el món de l'art. I és que era un fet disruptiu que va crear polèmica, però que alhora va fomentar un debat enriquidor al voltant de la pregunta de si la cuina podia ser una disciplina artística.
El comissari de l'exposició, Roger M. Buergel, va declarar davant de milers de periodistes: «He convidat Ferran Adrià perquè ha aconseguit crear un llenguatge propi i ha esdevingut una persona influent en l'escena internacional. Això és el que m'interessa, i no si la gent ho percep com a art o no».
Durant el període previ a la intervenció, Ferran Adrià, sempre alineat amb Juli Soler i amb Roger M. Buergel i la seva dona Ruth Noack com a principals responsables de la documenta 12, va reflexionar profundament sobre la seva relació amb l'art per decidir quin tipus d'intervenció havia de presentar o podia presentar.
Quan al final van trobar la resposta, van decidir no revelar-la fins al dia de la presentació, el 13 de juny del 2007, mantenint la incògnita i la incertesa fins a l'últim moment.
elBulli, a Cala Montjoi, esdevindria el pavelló G de la mostra, una decisió molt reflexionada que, d'una banda, pretenia recalcar que l'experiència d'elBulli no podia descontextualitzar-se del restaurant, i de l'altra, plantejava un debat sobre les disciplines artístiques que no tenen cabuda en un museu.
Cada dia, durant els cent dies de durada de la documenta, van assistir a sopar des de Kassel dues persones que exercien de nexe d'unió entre les dues seus, Kassel i Cala Montjoi i, en conseqüència, tots els clients que van sopar al restaurant entre el 16 de juny i el 23 de setembre de 2007 van rebre un menú amb el logotip imprès de la documenta perquè també tenien la consideració de visitants de la mostra.
El desconcert i la polèmica estaven servits, i l'objectiu final, aconseguit: obrir un debat sobre la relació entre la cuina i l'art.
El comissari de l'exposició, Roger M. Buergel, va declarar davant de milers de periodistes: «He convidat Ferran Adrià perquè ha aconseguit crear un llenguatge propi i ha esdevingut una persona influent en l'escena internacional. Això és el que m'interessa, i no si la gent ho percep com a art o no».
Durant el període previ a la intervenció, Ferran Adrià, sempre alineat amb Juli Soler i amb Roger M. Buergel i la seva dona Ruth Noack com a principals responsables de la documenta 12, va reflexionar profundament sobre la seva relació amb l'art per decidir quin tipus d'intervenció havia de presentar o podia presentar.
Quan al final van trobar la resposta, van decidir no revelar-la fins al dia de la presentació, el 13 de juny del 2007, mantenint la incògnita i la incertesa fins a l'últim moment.
elBulli, a Cala Montjoi, esdevindria el pavelló G de la mostra, una decisió molt reflexionada que, d'una banda, pretenia recalcar que l'experiència d'elBulli no podia descontextualitzar-se del restaurant, i de l'altra, plantejava un debat sobre les disciplines artístiques que no tenen cabuda en un museu.
Cada dia, durant els cent dies de durada de la documenta, van assistir a sopar des de Kassel dues persones que exercien de nexe d'unió entre les dues seus, Kassel i Cala Montjoi i, en conseqüència, tots els clients que van sopar al restaurant entre el 16 de juny i el 23 de setembre de 2007 van rebre un menú amb el logotip imprès de la documenta perquè també tenien la consideració de visitants de la mostra.
El desconcert i la polèmica estaven servits, i l'objectiu final, aconseguit: obrir un debat sobre la relació entre la cuina i l'art.
Documenting documenta
Documenting documenta, el capítol XV de la sèrie documental El Bulli, història d'un somni, recull els testimonis d'artistes, directors de museus i curadors per reflexionar per primer cop sobre quin és el lloc de la cuina d'avantguarda dins el món de l'art modern.
Per portar-ho a la pràctica, es va escollir, entre d'altres, Vicent Todolí, prestigiós curador internacional i exdirector de la Tate Modern de Londres i el client més antic d'elBulli, Richard Hamilton, artista i icona de l'art pop que va tenir l'oportunitat de ser testimoni de l'evolució del restaurant des de l'any 1963 fins a la darrera temporada, a la primavera del 2011.
Segons Ferran Adrià: «Aquest documental és un tribut a la figura de Richard Hamilton, un gran artista i un bon amic, que va ser testimoni de tota la meva evolució dins d'elBulli».
Guió i direcció: David Pujol / Producció Executiva: Visual 13 (Marta Puigsegur) / Música: Pascal Comelade / Direcció de fotografia: Román Martínez de Bujo / Direcció de postproducció: Vicenç Asensio / Muntatge: Diego Cárcoba
Durada: 72'
Per portar-ho a la pràctica, es va escollir, entre d'altres, Vicent Todolí, prestigiós curador internacional i exdirector de la Tate Modern de Londres i el client més antic d'elBulli, Richard Hamilton, artista i icona de l'art pop que va tenir l'oportunitat de ser testimoni de l'evolució del restaurant des de l'any 1963 fins a la darrera temporada, a la primavera del 2011.
Segons Ferran Adrià: «Aquest documental és un tribut a la figura de Richard Hamilton, un gran artista i un bon amic, que va ser testimoni de tota la meva evolució dins d'elBulli».
Guió i direcció: David Pujol / Producció Executiva: Visual 13 (Marta Puigsegur) / Música: Pascal Comelade / Direcció de fotografia: Román Martínez de Bujo / Direcció de postproducció: Vicenç Asensio / Muntatge: Diego Cárcoba
Durada: 72'
Food for thought
Comida para pensar, pensar sobre el comer
Arran d'una conversa informal entre Richard Hamilton, Vicent Todolí i Ferran Adrià, va sorgir la idea de recollir el pas del cuinar per la documenta 12.
Menjar per pensar, pensar sobre el menjar tracta de desxifrar els processos creatius d'aquest singular projecte gastronomicoartístic.
A més de narrar l'experiència a la documenta, el llibre qüestiona els límits de la creativitat, el llenguatge, l'art i els diferents mitjans d'expressió artística.
A les seves pàgines es reprodueix el testimoni dels convidats que diàriament van acudir a la «taula de documenta» d'elBulli en el transcurs de la mostra, així com les opinions de personalitats reconegudes del món de l'art i de la cuina que van intervenir en dues taules rodones d'alt nivell, on es van intentar delimitar, o potser difuminar, les fronteres entre la cuina i l'art.
Entre altres continguts, el llibre també inclou, de manera ordenada i amena, la millor i més completa selecció de textos teòrics relacionats amb la filosofia d'elBulli i de Ferran Adrià.
L'edició del llibre es va encarregar a Richard Hamilton i Vicent Todolí, que van dissenyar el concepte del llibre i van decidir-ne els continguts. Fernando Gutiérrez en va fer el disseny gràfic i Cristina Giménez va ser la responsable de la coordinació editorial.
La il·lustració de la coberta és un retrat de Ferran Adrià realitzat per Matt Groening, un regal del productor James L. Brooks, que va quedar tan fascinat per l'experiència que va viure menjant a elBulli, que va demanar a Matt Groening que fes un retrat de Ferran Adrià i un altre de Juli Soler.
Menjar per pensar, pensar sobre el menjar tracta de desxifrar els processos creatius d'aquest singular projecte gastronomicoartístic.
A més de narrar l'experiència a la documenta, el llibre qüestiona els límits de la creativitat, el llenguatge, l'art i els diferents mitjans d'expressió artística.
A les seves pàgines es reprodueix el testimoni dels convidats que diàriament van acudir a la «taula de documenta» d'elBulli en el transcurs de la mostra, així com les opinions de personalitats reconegudes del món de l'art i de la cuina que van intervenir en dues taules rodones d'alt nivell, on es van intentar delimitar, o potser difuminar, les fronteres entre la cuina i l'art.
Entre altres continguts, el llibre també inclou, de manera ordenada i amena, la millor i més completa selecció de textos teòrics relacionats amb la filosofia d'elBulli i de Ferran Adrià.
L'edició del llibre es va encarregar a Richard Hamilton i Vicent Todolí, que van dissenyar el concepte del llibre i van decidir-ne els continguts. Fernando Gutiérrez en va fer el disseny gràfic i Cristina Giménez va ser la responsable de la coordinació editorial.
La il·lustració de la coberta és un retrat de Ferran Adrià realitzat per Matt Groening, un regal del productor James L. Brooks, que va quedar tan fascinat per l'experiència que va viure menjant a elBulli, que va demanar a Matt Groening que fes un retrat de Ferran Adrià i un altre de Juli Soler.
