L'exposició plantejava una reflexió sobre els valors del disseny contemporani i els reptes antropològics i estètics a través d'un recorregut narratiu i sensorial que qüestionava l'àmbit del disseny del moment.

En col·laboració amb el fotògraf Francesc Guillamet, el creatiu audiovisual Vicenç Asensio i el dissenyador industrial Luki Huber, tots ells assidus col·laboradors d'elBulli i molt propers al seu univers, aquesta exposició pretenia reinterpretar el concepte de natura morta artística des de la perspectiva del món de la gastronomia.

Realitzada pocs mesos després del tancament com a restaurant, l'exposició presentava un recorregut cronològic i conceptual per la història d'elBulli per descobrir el talent i la capacitat d'innovar de Ferran Adrià i de l'equip creatiu al llarg de la seva trajectòria. Era la primera exposició realitzada sobre un restaurant.

Després de l'estela de l'èxit deixada pel seu pas pel Palau Robert de Barcelona, aquesta exposició, la primera de la història dedicada a un restaurant, es va poder visitar en aquesta prestigiosa galeria londinenca. El recorregut expositiu permet als visitants explorar com Ferran Adrià i l'equip creatiu d'elBulli van afegir una dimensió màgica i multisensorial a l'experiència gastronòmica.

Després de les exitoses exposicions al Palau Robert de Barcelona (2012) i a la Somerset House de Londres (2013), l'exposició va tenir lloc al prestigiós Museu de Ciències de Boston. Això va demostrar que, tres anys després del tancament com a restaurant, l'esperit d'elBulli seguia molt viu.

La mostra recollia el procés creatiu d'elBulli mitjançant diversos dibuixos i esquemes de Ferran Adrià. Amb ocasió d'aquesta exposició, es va presentar el Decoding del procés gastronòmic.

Aquesta mostra itinerant va coincidir amb ARCO i va poder visitar-se posteriorment al Museum of Contemporary Art de Cleveland, al Minneapolis Institute of Art i a la Marres House for Contemporary Culture de Maastricht.

Una exposició en què Ferran Adrià explicava quin va ser el procés creatiu durant els 25 anys al capdavant de la cuina d'elBulli, i que va suposar un impuls a la codificació. Posteriorment, l'exposició va viatjar a Lima i Buenos Aires.

El 19 de febrer de 2015 es va estrenar al Paramount Channel Comer Conocimiento, un documental que es va rodar el 15 de gener d'aquell mateix any durant una conferència magistral de Ferran Adrià en el marc de l'exposició «Ferran Adrià. Auditando el proceso creativo» a l'Espacio Fundación Telefónica de Madrid.

Es tractava d'un experiment en què vuit persones, que no es coneixien entre si, degustaven vuit «elaboracions conceptuals» fent servir els cinc sentits, mentre Ferran Adrià feia balanç dels processos creatius de 25 anys de feina a elBullirestaurante.

L'exposició pretenia transmetre la idea que Ferran Adrià havia transformat la cuina de la mateixa manera que Salvador Dalí havia transformat l'art mostrant-ne el treball mitjançant imatges dels seus dissenys i creacions i dels quaderns de registre del seu procés creatiu.

Primera exposició sobre Sapiens amb l'objectiu d'endinsar-se en la metodologia i el concepte del procés creatiu a través de la gastronomia com a fil argumental i, més concretament, a través del pa amb tomàquet.

Amb motiu de l'exposició, la sala Mauri del museu va acollir una intervenció de Ferran Adrià, on aquest va formular la pregunta «Què és cuinar?», convençut que la resposta podia revelar algunes qüestions essencials de l'ésser humà com a ésser creatiu.

Comer Arte. Una visión fotográfica de la cocina de Ferran Adrià‍‍

El fotògraf Francesc Guillamet va iniciar la seva relació professional amb elBulli l'any 1992. Entre altres temes, va fotografiar les 1.846 elaboracions finals que conformaven el Catàleg General. En total, va fer més de 100.000 fotos. Més que una col·laboració, com diu Ferran Adrià en la presentació del llibre, «es pot parlar d'una comunió entre el nostre treball i el seu; les fotos d'elBulli no són la feina d'un fotògraf i la d'un cuiner, sinó un conjunt, una unitat, una sola intenció i potser una sola ànima».
‍

«Water Textures» és una sèrie de fotografies espectaculars que el fotògraf suís Hans Gissinger va fer a elBulli l'any 2004.

Aquest fotògraf va passar tres dies a Cala Montjoi fotografiant totes les textures possibles que s'elaboraven a elBulli amb només un producte: l'aigua (gelatines, aires, sfèrics, mousses, espaguetis…)

Obra musical inspirada en Ferran Adrià i, més concretament, en el menú degustació que va oferir al compositor quan va visitar elBulli l'any 2007.

Frank Madlener li va proposar de fer aquest projecte amb la intenció de discernir de quina manera l'electrònica podia crear la il·lusió d'una orquestra desplegada per l'espai envoltant el públic i creant configuracions acústiques inèdites.

Encarregat per l'Orquestra de París i l'Ircam, Le livre des illusions (homenatge a Ferran Adrià) està dedicat a Marie Linden i Grégoire Biasini. Aquesta obra es va estrenar a la Salle Pleyel de París l'11 de juny del 2009 sota la direcció de Jean Deroyer.

The Fragile Feast és el resultat de la col·laboració entre Hannah Collins i Ferran Adrià.

El treball de l'artista explora els orígens de productes de diferents cultures i els capta amb una brillant sensibilitat tot reflectint el territori d'on provenen i les persones que els treballen.

En paraules del mateix Ferran: «El resultat és una història preciosa i forma una trajectòria que només Hannah Collins podria crear amb tanta naturalitat, tanta poesia i tanta veritat».
‍

Matador Ñ va ser el resultat de dos anys de treball en equip amb Ferran Adrià, on es presentava una mirada en profunditat a les relacions de Ferran Adrià amb altres camps de la cultura i la societat, amb la intenció de desvetllar el procés creatiu i creador de Ferran Adrià així com el d'elBulli.

El número reuneix grans noms com Vicent Todolí, Johan Cruyff, Gustavo Martín Garzo, Andoni Luis Aduriz, Hannah Collins, Gastón Acurio, Yves Michaud o Peter Gabriel, entre altres.
‍

Seqüència que mostra Ferran Adrià fotografiant Richard Hamilton amb una càmera Polaroid.

La imatge, que forma part de la col·lecció «Polaroid Portraits» de l'artista, va ser realitzada a la cuina d'elBullirestaurante el 25 de setembre de 1999.

Hamilton va topar amb aquesta càmera de fotos en una visita a l'estudi de Roy Lichtenstein als Estats Units. Li va demanar al nord-americà que li fes una foto i així va començar, el 1968, una col·lecció que es va estendre fins a l'any 2000 amb instantànies de l'artista preses per personalitats tan dispars com Francis Bacon, Andy Warhol, Man Ray, John Lennon o, com en aquest cas, Ferran Adrià.

Instantània realitzada a la cuina durant una visita de Miquel Barceló a elBulli l'any 2008, una visita molt especial organitzada per la revista GQ en què Miquel va sopar amb dos amics, Amassagou Dolo i Amon Dolo, dos malians que visitaven elBulli en el marc del seu primer viatge a Europa.

Una vetllada molt especial en què Ferran va comentar: «Que vinguin dues persones del cor de l'Àfrica i es trobin per primera vegada a Europa i els agradin tots els meus plats és una de les experiències més fortes de la meva vida».

De la Cuisine à l'Art - Pour une théorie de l'Art Culinaire‍‍

Aquest llibre de Tiphaine Campet fou la primera obra analítica que abordava la pràctica culinària dels grans xefs del moment.

L'autora va articular la seva anàlisi a través de nombrosos exemples concrets de professionals amb què havia treballat i, sobretot, basant-se en la pràctica del precursor en aquest camp, Ferran Adrià.

Dirigit a tots els estetes de la cuina i als entusiastes de la creativitat en general, el llibre dona suport a aquesta nova forma d'entendre la cuina i els canvis recents que ha experimentat des de la dècada del 2000. A partir d'aquesta anàlisi, queda clar que la pràctica culinària es pot presentar com una cultura artística expressada a través de múltiples enfocaments.