59
Richard Hamilton & elBulli: Una relació màgica
00:00
00:00
L'amistat forjada amb Richard Hamilton, el client més antic i un dels més influents en la història del restaurant, va permetre assolir un nivell superior de comprensió sobre el significat i l'impacte de l'obra d'elBulli.
La relació de l'artista amb elBulli data del 1963, quan Marcel Duchamp va descobrir-li un restaurant situat a tir de llanxa de Cadaqués, una localitat on ell passava llargues temporades.
Des de llavors, la taula 20 de la terrassa del restaurant va ser escenari de molts i màgics moments compartits per Richard i Rita, la seva dona, amb Ferran, Juli i l'equip, moments plens d'admiració mútua que es van veure reflectits en intercanvis i col·laboracions meravellosos.
Aquesta amistat i aquesta complicitat tan profundes han deixat diverses mostres que suposen un llegat d'incalculable valor intel·lectual, artístic i emocional per a la història d'elBullirestaurante.
La relació de l'artista amb elBulli data del 1963, quan Marcel Duchamp va descobrir-li un restaurant situat a tir de llanxa de Cadaqués, una localitat on ell passava llargues temporades.
Des de llavors, la taula 20 de la terrassa del restaurant va ser escenari de molts i màgics moments compartits per Richard i Rita, la seva dona, amb Ferran, Juli i l'equip, moments plens d'admiració mútua que es van veure reflectits en intercanvis i col·laboracions meravellosos.
Aquesta amistat i aquesta complicitat tan profundes han deixat diverses mostres que suposen un llegat d'incalculable valor intel·lectual, artístic i emocional per a la història d'elBullirestaurante.
Richard Hamilton
(Londres,1922-2011)
L'artista britànic Richard Hamilton va ser pioner de l'art pop i és un dels pintors més rellevants de la història de l´art del segle XX.
Va estudiar a la Royal Academy of Arts i a la Slade School of Fine Art, i posteriorment va impartir classes al King's College de la Universitat de Newcastle.
A la dècada de 1950, va organitzar les exposicions Growth and Form (Creixement i forma) i Man, Machine & Motion (Home, màquina i moviment) per a l'Institut d'Art Contemporani de Londres. El 1956, va participar a Londres en This is Tomorrow (Això és el demà), per a la qual va crear el seu collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing? (Què fa que les llars d'avui siguin tan diferents, tan atractives?).
Al llarg de la seva trajectòria professional, Hamilton va exposar arreu del món i va participar en importants retrospectives a la Tate Modern Gallery de Londres el 1970 i el 1992, al Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York el 1973, a la Nationalgalerie de Berlín el 1974, al MACBA de Barcelona i al Museu Ludwig de Colònia el 2003.
La seva primera exposició individual va ser a la Hanover Gallery de Londres el 1955. Van seguir després l'Stedelijk Museum d'Amsterdam el 1976, el Kunsthalle Bielefeld el 1978 i el 2008, la Fruitmarket Gallery d'Edimburg el 1988, el Moderna Museet d'Estocolm el 1989, el Kunst Museum Winterthur el 1990 i el 2002, el Museu d'Art Modern de San Francisco el 1996, el British Museum de Londres el 2002 i el Palazzetto Tito durant la Biennal de Venècia el 2006, amb l'exposició A Host of Angels (Un estol d'àngels).
Hamilton va participar en altres exposicions, com la Documenta 4 de Kassel el 1968, la Biennal de Sâo Paulo el 1989, la Documenta 10 de Kassel el 1997 i la Biennal de Xangai de 2006.
Entre els múltiples guardons rebuts, destaquen: Premi de Pintura John Moores el 1960, Premi Internacional Talens el 1970, Lleó d'Or de la Biennal de Venècia el 1993 per la seva exposició al Pavelló Britànic, Premi Arnold Bode de la Documenta 10 de Kassel el 1997 i Premi Max Beckmann de Pintura el 2006. El 1999 va ser nomenat Membre de l'Ordre dels Companys d'Honor, títol honorífic britànic, i va rebre la distinció Praemium Imperiale de pintura el 2008.
L'artista britànic Richard Hamilton va ser pioner de l'art pop i és un dels pintors més rellevants de la història de l´art del segle XX.
Va estudiar a la Royal Academy of Arts i a la Slade School of Fine Art, i posteriorment va impartir classes al King's College de la Universitat de Newcastle.
A la dècada de 1950, va organitzar les exposicions Growth and Form (Creixement i forma) i Man, Machine & Motion (Home, màquina i moviment) per a l'Institut d'Art Contemporani de Londres. El 1956, va participar a Londres en This is Tomorrow (Això és el demà), per a la qual va crear el seu collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing? (Què fa que les llars d'avui siguin tan diferents, tan atractives?).
Al llarg de la seva trajectòria professional, Hamilton va exposar arreu del món i va participar en importants retrospectives a la Tate Modern Gallery de Londres el 1970 i el 1992, al Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York el 1973, a la Nationalgalerie de Berlín el 1974, al MACBA de Barcelona i al Museu Ludwig de Colònia el 2003.
La seva primera exposició individual va ser a la Hanover Gallery de Londres el 1955. Van seguir després l'Stedelijk Museum d'Amsterdam el 1976, el Kunsthalle Bielefeld el 1978 i el 2008, la Fruitmarket Gallery d'Edimburg el 1988, el Moderna Museet d'Estocolm el 1989, el Kunst Museum Winterthur el 1990 i el 2002, el Museu d'Art Modern de San Francisco el 1996, el British Museum de Londres el 2002 i el Palazzetto Tito durant la Biennal de Venècia el 2006, amb l'exposició A Host of Angels (Un estol d'àngels).
Hamilton va participar en altres exposicions, com la Documenta 4 de Kassel el 1968, la Biennal de Sâo Paulo el 1989, la Documenta 10 de Kassel el 1997 i la Biennal de Xangai de 2006.
Entre els múltiples guardons rebuts, destaquen: Premi de Pintura John Moores el 1960, Premi Internacional Talens el 1970, Lleó d'Or de la Biennal de Venècia el 1993 per la seva exposició al Pavelló Britànic, Premi Arnold Bode de la Documenta 10 de Kassel el 1997 i Premi Max Beckmann de Pintura el 2006. El 1999 va ser nomenat Membre de l'Ordre dels Companys d'Honor, títol honorífic britànic, i va rebre la distinció Praemium Imperiale de pintura el 2008.
Obres exposades
Balzac unknown masterpiece
Procés creatiu per a l'exposició pòstuma «Richard Hamilton: The Late Works»,The National Gallery, Londres.
10 d'octubre de 2012 - 13 de gener de 2013
Aquesta personalíssima exposició d'un dels artistes més influents de la Gran Bretanya traça un camí intrigant que condueix a la seva inacabada i inèdita obra final, Le Chef-d'oeuvre inconnu, un quadre en tres parts.
Fins a la seva mort, a 89 anys, Richard Hamilton va estar planejant aquesta gran exposició d'obres recents concebudes específicament per a la National Gallery i que incloïen treballs mai vistos pel públic. En conjunt, l'exposició resumeix el peculiar rumb que l'art de Hamilton havia pres les últimes dècades, quan la seva reputació internacional es va disparar.
Just abans de morir, Hamilton estava treballant en un gran quadre basat en la novel·la d'Honoré de Balzac Le Chef-d'œuvre inconnu (L'obra mestra desconeguda). Quan va quedar clar que no viuria per acabar l'obra, Hamilton va decidir que el colofó de l'exposició de la National Gallery, la primera important després de la seva mort, seria la presentació de les variacions a gran escala d'aquesta obra utilitzant imatges generades per ordinador i pintades a mà.
Dibuix preliminar de la interpretació de Richard Hamilton sobre Les Menines de Velázquez
Esbós pertanyent al procés creatiu de l'estampa que Hamilton va realitzar el 1973 per a la carpeta Hommage à Picasso (Homenatge a Picasso), editada amb motiu del noranta aniversari del pintor malagueny.
La sèrie, exposada al Museu del Prado el 2010, consta de cinc dibuixos preliminars i preparatoris i sis proves d'estat que culminen en l'estampa definitiva, un tribut a Picasso a través de la reinterpretació que aquest va fer de l'obra mestra de Velázquez.
Richard Hamilton
Autoretrat.
Retrat polaroid de Richard Hamilton
Per Ferran Adrià
Jaqueta de cuiner de Ferran Adrià dedicada per Richard Hamilton
«El món sencer és un escenari, i Montjoi, el millor teatre.»
Richard Hamilton.
Nota personal
Correu electrònic acompanyat d'un dibuix il·lustratiu del seu sentiment, en què Richard Hamilton i Rita Donagh comuniquen la impossibilitat d'acudir a elBulli per al «Last Waltz» el 30 de juliol de 2011.
Estimats amics:
No us podeu imaginar com sentim la Rita i jo no ser a elBulli aquesta nit. És un gran honor saber que hauríem estat rebuts per tants amics a la terrassa de Montjoi, on hem passat les hores més felices de la nostra vida. Ara el destí ha deixat caure la merda sobre els nostres plans, quin cabró.
Rita i Richard
Reflexió sobre la influència de l'obra de Ferran Adrià comparant-la amb la primera fotografia, feta el 1823
El petit gran llibre de Roland Barthes, La càmera lúcida, inclou una notable fotografia del científic i inventor francès Joseph Niepce amb la inscripció «La primera fotografia». Competeix per l'honor de la precedència amb una altra imatge de Niepce titulada «Vista des de la finestra», presa a la casa de camp de la família. M'agrada pensar que comparteixen la mateixa data, 1823.
Quan el geni de Ferran Adrià va ser aclamat per primera vegada, va dir: «Potser no sóc el millor cuiner del món, però he aportat més invents que cap altre». Fa dos segles que la senzilla taula parada de Niepce simbolitza la revolució d'Adrià.
RH
Procés creatiu per a l'exposició pòstuma «Richard Hamilton: The Late Works»,The National Gallery, Londres.
10 d'octubre de 2012 - 13 de gener de 2013
Aquesta personalíssima exposició d'un dels artistes més influents de la Gran Bretanya traça un camí intrigant que condueix a la seva inacabada i inèdita obra final, Le Chef-d'oeuvre inconnu, un quadre en tres parts.
Fins a la seva mort, a 89 anys, Richard Hamilton va estar planejant aquesta gran exposició d'obres recents concebudes específicament per a la National Gallery i que incloïen treballs mai vistos pel públic. En conjunt, l'exposició resumeix el peculiar rumb que l'art de Hamilton havia pres les últimes dècades, quan la seva reputació internacional es va disparar.
Just abans de morir, Hamilton estava treballant en un gran quadre basat en la novel·la d'Honoré de Balzac Le Chef-d'œuvre inconnu (L'obra mestra desconeguda). Quan va quedar clar que no viuria per acabar l'obra, Hamilton va decidir que el colofó de l'exposició de la National Gallery, la primera important després de la seva mort, seria la presentació de les variacions a gran escala d'aquesta obra utilitzant imatges generades per ordinador i pintades a mà.
Dibuix preliminar de la interpretació de Richard Hamilton sobre Les Menines de Velázquez
Esbós pertanyent al procés creatiu de l'estampa que Hamilton va realitzar el 1973 per a la carpeta Hommage à Picasso (Homenatge a Picasso), editada amb motiu del noranta aniversari del pintor malagueny.
La sèrie, exposada al Museu del Prado el 2010, consta de cinc dibuixos preliminars i preparatoris i sis proves d'estat que culminen en l'estampa definitiva, un tribut a Picasso a través de la reinterpretació que aquest va fer de l'obra mestra de Velázquez.
Richard Hamilton
Autoretrat.
Retrat polaroid de Richard Hamilton
Per Ferran Adrià
Jaqueta de cuiner de Ferran Adrià dedicada per Richard Hamilton
«El món sencer és un escenari, i Montjoi, el millor teatre.»
Richard Hamilton.
Nota personal
Correu electrònic acompanyat d'un dibuix il·lustratiu del seu sentiment, en què Richard Hamilton i Rita Donagh comuniquen la impossibilitat d'acudir a elBulli per al «Last Waltz» el 30 de juliol de 2011.
Estimats amics:
No us podeu imaginar com sentim la Rita i jo no ser a elBulli aquesta nit. És un gran honor saber que hauríem estat rebuts per tants amics a la terrassa de Montjoi, on hem passat les hores més felices de la nostra vida. Ara el destí ha deixat caure la merda sobre els nostres plans, quin cabró.
Rita i Richard
Reflexió sobre la influència de l'obra de Ferran Adrià comparant-la amb la primera fotografia, feta el 1823
El petit gran llibre de Roland Barthes, La càmera lúcida, inclou una notable fotografia del científic i inventor francès Joseph Niepce amb la inscripció «La primera fotografia». Competeix per l'honor de la precedència amb una altra imatge de Niepce titulada «Vista des de la finestra», presa a la casa de camp de la família. M'agrada pensar que comparteixen la mateixa data, 1823.
Quan el geni de Ferran Adrià va ser aclamat per primera vegada, va dir: «Potser no sóc el millor cuiner del món, però he aportat més invents que cap altre». Fa dos segles que la senzilla taula parada de Niepce simbolitza la revolució d'Adrià.
RH
