18
Ferran Adrià
00:00
00:00
Ferran Adrià va arribar a elBullirestaurante el 1983, animat per Fermí Puig a viure una experiència professional d’un mes, durant un permís del servei militar, en què compartien destí. Aleshores no imaginava que un any més tard hi tornaria per quedar-s'hi i que poc després passaria a liderar el restaurant al costat de Juli Soler.
Amb la seva capacitat creativa i la seva total aposta per la cuina d'avantguarda, Ferran Adrià va definir una missió clara per a elBulli: crear un llenguatge propi que obrís nous camins que altres poguessin seguir i buscar els límits de l'experiència que es pot viure en un restaurant gastronòmic.
Gràcies a això, va aconseguir canviar el paradigma de la cuina mundial i fer d'elBulli un autèntic mite de la història de la gastronomia.
Amb la seva capacitat creativa i la seva total aposta per la cuina d'avantguarda, Ferran Adrià va definir una missió clara per a elBulli: crear un llenguatge propi que obrís nous camins que altres poguessin seguir i buscar els límits de l'experiència que es pot viure en un restaurant gastronòmic.
Gràcies a això, va aconseguir canviar el paradigma de la cuina mundial i fer d'elBulli un autèntic mite de la història de la gastronomia.
BIOGRAFIA FERRAN ADRIÀ
14 de maig de 1962
Ferran Adrià Acosta va néixer a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona, Espanya). Va cursar els estudis bàsics a l'escola Casal dels Àngels de la seva ciutat natal i a l'escola San Isidro de Barcelona. Vivia amb els pares, Ginés, estucador, i Josefa, mestressa de casa, i el seu germà Albert. La seva passió era el futbol. Va jugar al club Joventut de l’Hospitalet fins al 1974 i al Santa Eulàlia FC fins al 1980.
En canvi, la seva relació amb la cuina va ser gairebé nul·la, com era habitual en un nen de la seva edat.
Ferran Adrià Acosta va néixer a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona, Espanya). Va cursar els estudis bàsics a l'escola Casal dels Àngels de la seva ciutat natal i a l'escola San Isidro de Barcelona. Vivia amb els pares, Ginés, estucador, i Josefa, mestressa de casa, i el seu germà Albert. La seva passió era el futbol. Va jugar al club Joventut de l’Hospitalet fins al 1974 i al Santa Eulàlia FC fins al 1980.
En canvi, la seva relació amb la cuina va ser gairebé nul·la, com era habitual en un nen de la seva edat.
1977-1982
El 1977 va ingressar a l'Institut Politècnic de la Mercè per cursar estudis administratius, el pas previ per a la carrera de Ciències Empresarials.
Sense motiu concret, el 1980, va abandonar els estudis i, amb la intenció de guanyar diners per anar-se'n de vacances a Eivissa, va començar la seva carrera culinària de manera modesta i per atzar quan va entrar a treballar com a rentaplats a l'hotel Playafels, de Castelldefels, prop de l'Hospitalet.
Allà, el xef Miquel Moy, molt amic del seu pare, li va permetre familiaritzar-se amb les tècniques culinàries bàsiques. Al cap d'uns mesos, ja el 1981, va treballar al Club Cala Leña, a Es Canà, Eivissa. Després de tornar a Barcelona, uns mesos més tard, va exercir diverses funcions en establiments com El Suquet, Castell Arnau i Martinica. El 1982 va ingressar al prestigiós restaurant Finisterre, on va romandre fins que el 2 de juliol de 1982 va ser cridat per fer el servei militar.
El 1977 va ingressar a l'Institut Politècnic de la Mercè per cursar estudis administratius, el pas previ per a la carrera de Ciències Empresarials.
Sense motiu concret, el 1980, va abandonar els estudis i, amb la intenció de guanyar diners per anar-se'n de vacances a Eivissa, va començar la seva carrera culinària de manera modesta i per atzar quan va entrar a treballar com a rentaplats a l'hotel Playafels, de Castelldefels, prop de l'Hospitalet.
Allà, el xef Miquel Moy, molt amic del seu pare, li va permetre familiaritzar-se amb les tècniques culinàries bàsiques. Al cap d'uns mesos, ja el 1981, va treballar al Club Cala Leña, a Es Canà, Eivissa. Després de tornar a Barcelona, uns mesos més tard, va exercir diverses funcions en establiments com El Suquet, Castell Arnau i Martinica. El 1982 va ingressar al prestigiós restaurant Finisterre, on va romandre fins que el 2 de juliol de 1982 va ser cridat per fer el servei militar.
1982-1983
Des de mitjan 1982 i fins al final del 1983, Ferran va fer el servei militar a Cartagena, on va formar part de l'equip de cuina de l'almirall, la qual cosa li va permetre adquirir experiència a l'hora d'assumir responsabilitats, ja que per primera vegada ell era l'encarregat de la cuina. Seguint el suggeriment d'un altre recluta català que treballava a elBulli, Fermí Puig, l'estiu del 1983 va passar el mes de permís al restaurant de Cala Montjoi. En acabar aquesta estada, i atès que l'experiència havia estat satisfactòria, Ferran va acordar que s'incorporaria a la plantilla quan acabés el servei militar.
Des de mitjan 1982 i fins al final del 1983, Ferran va fer el servei militar a Cartagena, on va formar part de l'equip de cuina de l'almirall, la qual cosa li va permetre adquirir experiència a l'hora d'assumir responsabilitats, ja que per primera vegada ell era l'encarregat de la cuina. Seguint el suggeriment d'un altre recluta català que treballava a elBulli, Fermí Puig, l'estiu del 1983 va passar el mes de permís al restaurant de Cala Montjoi. En acabar aquesta estada, i atès que l'experiència havia estat satisfactòria, Ferran va acordar que s'incorporaria a la plantilla quan acabés el servei militar.
1984-2011
En finalitzar el servei militar, de gener a març de 1984 va treballar al restaurant San Marcos de Sevilla. L'abril del 1984 es va incorporar a elBulli com a cap de partida, fins que l'1 de novembre, després de la marxa del xef Jean-Paul Vinay, el director, Juli Soler, els va nomenar a ell i a Christian Lutaud caps de cuina en tàndem. Juli Soler va animar Ferran a viatjar per França per conèixer el món de l'alta restauració. Allà va realitzar sengles estades a les cuines de Georges Blanc i Jacques Pic. A l'octubre de 1986, un cop se'n va anar Christian Lutaud, es va convertir en xef únic d'elBulli.
A partir de 1987, Ferran va deixar de banda el receptari de la nouvelle cuisine i va proposar una manera pròpia d'entendre la cuina. Va començar basant-se en l'ús d'ingredients, tècniques i elaboracions autòctones, als quals va donar una nova perspectiva des del punt de vista de l'alta cuina. Fins al 1993, aquest “estil mediterrani” va marcar la cuina d'elBulli, un estil que anys després seria molt influent en les cuines catalana i espanyola de l'època.
El 1990 va néixer elBulli SL, una societat formada per Juli Soler i Ferran Adrià, que va desenvolupar vies i models de negoci molt diversos.
elBulli SL reinvertia en creativitat el 20% de la facturació. En realitat, elBullirestaurante era el departament de R+D d'una empresa que gestionava consultories i assessories a empreses d'alimentació i restauració, però que sempre va 'apostar per l'avantguarda en lloc de pel negoci. La radicalitat d'elBulli es va mantenir gràcies a aquest model.
A principis dels anys 1990 es va començar a produir un canvi en la cuina de Ferran i d'elBullirestaurante, i al costat dels plats “mediterranis” van començar a aparèixer una sèrie de conceptes, elaboracions, tècniques i formats de servei nous que van aplanar el camí del canvi que, de manera incontestable, es va produir el 1994. A partir de llavors, trobem una sèrie d'elements que sempre hi són presents i que caracteritzen l'estil d'elBulli.
Des de finals del 1987, a nivell organitzatiu Ferran i Juli van establir una temporada dividida en dues parts: sis mesos de servei i sis mesos de tancament del restaurant.
Durant aquests darrers sis mesos, al llarg dels anys 1990, es va anar buscant la fórmula per crear un taller, el primer de la història de l'alta cuina. Després de provar diversos emplaçaments, l'any 2000 es va crear elBullitaller, al carrer Portaferrissa de Barcelona. Partint d'aquest esquema, es va establir un model de creativitat que, de mica en mica, es va perfeccionar. En lloc de crear un plat a partir d'una idea, durant els mesos de tancament a Barcelona s'estudiaven centenars d'idees per a conceptes, tècniques i elaboracions, que durant els sis mesos a elBulli donaven lloc a receptes acabades i a menús. A més, totes les variables i els recursos del procés se sotmetien a una auditoria creativa que proporcionava un elevat nivell d'eficiència i eficàcia. Aquest mètode ha estat el que, al capdavall, ha determinat la longevitat creativa d'elBulli.
Ferran, està casat amb Isabel Pérez des del 2002 i no té fills.
En finalitzar el servei militar, de gener a març de 1984 va treballar al restaurant San Marcos de Sevilla. L'abril del 1984 es va incorporar a elBulli com a cap de partida, fins que l'1 de novembre, després de la marxa del xef Jean-Paul Vinay, el director, Juli Soler, els va nomenar a ell i a Christian Lutaud caps de cuina en tàndem. Juli Soler va animar Ferran a viatjar per França per conèixer el món de l'alta restauració. Allà va realitzar sengles estades a les cuines de Georges Blanc i Jacques Pic. A l'octubre de 1986, un cop se'n va anar Christian Lutaud, es va convertir en xef únic d'elBulli.
A partir de 1987, Ferran va deixar de banda el receptari de la nouvelle cuisine i va proposar una manera pròpia d'entendre la cuina. Va començar basant-se en l'ús d'ingredients, tècniques i elaboracions autòctones, als quals va donar una nova perspectiva des del punt de vista de l'alta cuina. Fins al 1993, aquest “estil mediterrani” va marcar la cuina d'elBulli, un estil que anys després seria molt influent en les cuines catalana i espanyola de l'època.
El 1990 va néixer elBulli SL, una societat formada per Juli Soler i Ferran Adrià, que va desenvolupar vies i models de negoci molt diversos.
elBulli SL reinvertia en creativitat el 20% de la facturació. En realitat, elBullirestaurante era el departament de R+D d'una empresa que gestionava consultories i assessories a empreses d'alimentació i restauració, però que sempre va 'apostar per l'avantguarda en lloc de pel negoci. La radicalitat d'elBulli es va mantenir gràcies a aquest model.
A principis dels anys 1990 es va començar a produir un canvi en la cuina de Ferran i d'elBullirestaurante, i al costat dels plats “mediterranis” van començar a aparèixer una sèrie de conceptes, elaboracions, tècniques i formats de servei nous que van aplanar el camí del canvi que, de manera incontestable, es va produir el 1994. A partir de llavors, trobem una sèrie d'elements que sempre hi són presents i que caracteritzen l'estil d'elBulli.
Des de finals del 1987, a nivell organitzatiu Ferran i Juli van establir una temporada dividida en dues parts: sis mesos de servei i sis mesos de tancament del restaurant.
Durant aquests darrers sis mesos, al llarg dels anys 1990, es va anar buscant la fórmula per crear un taller, el primer de la història de l'alta cuina. Després de provar diversos emplaçaments, l'any 2000 es va crear elBullitaller, al carrer Portaferrissa de Barcelona. Partint d'aquest esquema, es va establir un model de creativitat que, de mica en mica, es va perfeccionar. En lloc de crear un plat a partir d'una idea, durant els mesos de tancament a Barcelona s'estudiaven centenars d'idees per a conceptes, tècniques i elaboracions, que durant els sis mesos a elBulli donaven lloc a receptes acabades i a menús. A més, totes les variables i els recursos del procés se sotmetien a una auditoria creativa que proporcionava un elevat nivell d'eficiència i eficàcia. Aquest mètode ha estat el que, al capdavall, ha determinat la longevitat creativa d'elBulli.
Ferran, està casat amb Isabel Pérez des del 2002 i no té fills.
30 de juliol de 2011
elBullirestaurante va tancar les portes per transformar-se en elBullifoundation.
elBullirestaurante va tancar les portes per transformar-se en elBullifoundation.
2012
La trista notícia de la irreversible malaltia de Juli Soler va fer necessari remodelar tot el projecte, que havia crescut de la mà del binomi Soler-Adrià.
A partir d'aquest moment, i sense la inestimable ajuda de Juli, Ferran va abordar en solitari les assessories o els projectes d'imatge, alhora que, des d'elBullifoundation, es van posar en marxa projectes sobre coneixement i innovació.
La trista notícia de la irreversible malaltia de Juli Soler va fer necessari remodelar tot el projecte, que havia crescut de la mà del binomi Soler-Adrià.
A partir d'aquest moment, i sense la inestimable ajuda de Juli, Ferran va abordar en solitari les assessories o els projectes d'imatge, alhora que, des d'elBullifoundation, es van posar en marxa projectes sobre coneixement i innovació.
7 de febrer de 2013
Constitució d'elBullifoundation, una fundació privada d'estructura familiar promoguda per Ferran Adrià i Juli Soler.
Constitució d'elBullifoundation, una fundació privada d'estructura familiar promoguda per Ferran Adrià i Juli Soler.
