Fins a finals dels anys 1990, l'ocupació mitjana del restaurant va ser d'una irregularitat total. Oscil·lava entre zero i la capacitat màxima en les dates considerades com a temporada alta i alguns caps de setmana, quan es podien superar fins i tot els cent comensals per servei, tant al migdia com a la nit.

De manera que el nivell de demanda sumat a una estructura de l'oferta encara en evolució permetia atendre esdeveniments en moments determinats. Un dels formats més habituals era la reunió de petits grups d'amants de la gastronomia als quals se'ls oferia la possibilitat de viure l'experiència en una imponent taula imperial que permetia gaudir d'una interacció millor entre tots els participants.

Per això es va dissenyar una taula la mida de la qual es podia adaptar en funció del nombre de persones, fins a un màxim de 25 comensals.

La taula imperial també va ser protagonista de les magnífiques vetllades gastronòmiques que es van dur a terme en el marc de les jornades «Tres dies a Cala Montjoi» entre el 1993 i el 1999.

Quan l'estructura de l'oferta va evolucionar, la complexitat de la posada en escena del menú degustació va portar a limitar a 50 el nombre de comensals que cada dia s'atenien. També es va limitar a vuit el nombre màxim de persones que podien reunir-se en un mateix grup. En conseqüència, el format de taula imperial va perdre protagonisme.