En la restauració gastronòmica

• Va sistematitzar per primera vegada la innovació a la restauració gastronòmica en crear, el 1998, el primer taller d’R+D de la història de la gastronomia; un espai amb un equip creatiu de màxim nivell i un procés basat en el calendari d’elBullirestaurante, per al qual va establir sis mesos d’obertura i sis mesos de tancament dedicats a la investigació.
• Va crear el concepte de menú degustació llarg com a forma d’expressió, un camí que va evolucionar progressivament fins al màxim nivell en renovar el 100% de l’oferta anualment. El 2002, va retirar definitivament la carta per centrar tota l’experiència en el menú degustació, fet que va permetre incorporar multitud de nous productes, tècniques i elaboracions intermèdies, generant més de cent receptes a l’any.
• Aquesta metodologia va definir un estil de cuina i de servei «informal» profundament innovadors, del qual van derivar conceptes com l’adaptació, la desconstrucció, la simbiosi entre el món dolç i el salat, el minimalisme, el maximalisme, l’essencialisme, la declinació, el pluralisme o el gegantisme. A aquests es van sumar enfocaments tècnic-conceptuals com la performance, el enganyatall, el mimetisme, el mar i muntanya, la natura i el japonisme. Així mateix, va introduir un nou «ingredient» emocional influït per la cultura japonesa: el «cuinar amb l’ànima» i el «sisè sentit». Aquesta autèntica revolució va dissenyar una experiència multisensorial única per al comensal.
• Va transformar l’estructura mental del cuiner a l’hora de cuinar i del comensal a l’hora de menjar a través del menú degustació, aportant una idea de llibertat sense dogmatismes i un qüestionament continu per trencar les regles establertes. Sota aquesta premissa, la cuina va començar a entendre’s com un llenguatge que no només interpel·la els sentits, sinó que transmet coneixement, emocions i sentiments, convidant a una reflexió profunda.
• Va fomentar les cuines a la vista, transformant l’espai no només en un entorn concebut per assolir el màxim nivell d’excel·lència, sinó també en un escenari experiencial per al comensal.
• Va establir un nou paradigma en la relació amb els proveïdors al mateix temps que aprofundia en l’estudi de la matèria primera. Va impulsar la incorporació de novetats, tant en el món dels productes no elaborats com en el dels elaborats, defensant que tots tenen el mateix valor gastronòmic, independentment del seu preu, i centrant-se en la recerca de la «puresa del gen» del producte.
• Va consolidar un diàleg interdisciplinari entre la cuina i disciplines com el dis- seny, la ciència o l’art; una connexió que mai no s’havia conceptualitzat a la restau- ració gastronòmica i que avui es considera essencial per a innovar al màxim nivell.
• Aquesta visió el va acompanyar en totes les seves col·laboracions amb el seu germà Albert Adrià —figura clau, juntament amb Oriol Castro, de l’equip creatiu que Ferran va dissenyar per a elBullirestaurante—. Les sinergies dels germans Adrià, més enllà d’elBulli, van donar fruits pioners per a la restauració gastronòmica; entre ells, la conceptualització del gastrobar com a experiència d’alta cuina informal.
• Va actuar com a impulsor dels congressos de cuina juntament amb figures com Rafael García Santos, Pep Palau, Jaume Von Arend i altres organitzadors. Va defensar, juntament amb tota una generació, la premissa de que compartir el coneixement enfortiria el sector i ampliaria la seva influència en diversos àmbits de la societat.
• Gràcies a tot això, ha empoderat —i ho segueix fent— països i milers de cuiners arreu del món.

En la relació entre la medicina i la gastronomia

• Va impulsar un diàleg entre cuina i medicina amb el cardiòleg Valentí Fuster i la Fundació Alícia, un avenç pioner per a l’alimentació saludable i la gastronomia que va trobar a la ciència una disciplina per assolir un nivell superior de comprensió sobre l’acte de cuinar. Fruit d’aquesta col·laboració va néixer La cuina de la salut (Editorial Planeta, 2010), obra escrita conjuntament per Valentí Fuster, Ferran Adrià i el periodista Josep Corbella; un manual que combina la divulgació científica i cardiovascular amb consells pràctics i receptes, utilitzant el dia a dia d’una família com a fil conductor.

En l’àmbit editorial

• Autor o principal col·laborador de més de quaranta llibres, entre els quals cal destacar el Catàleg General elBulli (1983-2011): més de 7.000 pàgines que ordenen tota l’obra d’elBullirestaurante i n’analitzen l’evolució creativa. Aquest catàleg raonat permet disposar dels continguts necessaris per comprendre elBulli íntegrament. Per tal d’apropar la seva visió professional a l’àmbit domèstic, destaquen publicacions com Cuinar en 10 minuts amb Ferran Adrià —el primer llibre d’un xef d’alta cuina dirigit a la llar—, així com Cuinar a casa amb Caprabo i Ferran Adrià o El menjar de la família.

En l’àmbit de l’art i les exposicions

• Creador de diferents exposicions divulgatives que han recorregut el món compartint el coneixement generat a elBullirestaurante. Entre les mostres més destacades es troben:
• La cuina dels genis del foc (2002) – Palau Robert, Barcelona
• D-Day, Le design aujourd’hui (2005) – Centre Pompidou, París
• Diálogo (2007) – De Dietrich Gallery, Barcelona (València, Bilbao, Madrid)

Juntament amb Juli Soler, va desenvolupar un model de negoci anomenat Galàxia Adrià-Soler, un ecosistema empresarial amb diverses línies d ́activitat pròpies de la restauració gastronòmica. Aquest model va integrar serveis de consultoria, assessorament i imatge, a més de projectes editorials, permetent la creació de marques pròpies i l’establiment d’aliances estratègiques amb grans corporacions de la indústria alimentària i l’hostaleria.

PROJECTES PROPIS

En la restauració gastronòmica i hoteleria

• elBullirestaurante (1961 – 2011): fundat el 1961 per Hans i Marketta Schilling, va incorporar a la dècada dels 80 Juli Soler com a director de sala (1981), Ferran Adrià a cuina (1984) i Albert Adrià també a l’àrea culinària (1985). Junts —i especialment a partir del 1990, quan la propietat va passar a mans d’en Juli i en Ferran—, van liderar un projecte excepcional que transformaria el món de la gastronomia.
• elBullicatering (1995 – 2012): projecte pioner a traslladar l’alta cuina i l’avantguarda d’elBulli a esdeveniments i públics més amplis, eliminant la barrera que tradicionalment separava el sector del càtering de la gastronomia d’excel·lència.

En la informació i comunicació editorial, audiovisual i telecomunicacions

• elBullibooks (2002 – avui): segell editorial fundat per Ferran Adrià i Juli Soler per a la gestió, publicació i distribució de la seva pròpia producció bibliogràfica.
• elBullimedia (2002 – avui): orientada al desenvolupament de projectes audiovisuals i produccions multimèdia d’elBulli, amb l’objectiu de difondre la cultura i el llegat a través de nous llenguatges narratius.

JOINT VENTURES AMB SOCIS

En la restauració gastronòmica

• Mas Pau (1994 – 2005): sota la direcció de Xavier Sagristà i Toni Gerez —peces clau de l’equip d’elBullirestaurante—, Mas Pau va ostentar una estrella Michelin durant gairebé dues dècades, consolidant-se com «l’ambaixada espiritual» d’elBulli a l’Empordà (Girona).
• Talaia Mar (1994 – 1999): establiment de luxe ubicat al Port Olímpic de Barcelona que integrava la gestió d’un restaurant i una discoteca, essent un referent de l’escena gastronòmica i de lleure de la ciutat.

En l’hoteleria

• elBullihotel (2001–2011): empresa constituïda el desembre del 2001 per elBulli per a la gestió, assessorament, direcció i explotació d’establiments de luxe. Un exponent fonamental va ser l’Hotel Hacienda Benazuza (1998–2011) —un 5 estrelles Gran Luxe situat a Sanlúcar la Mayor (Sevilla)—, la proposta gastronòmica del qual al restaurant La Alquería va assolir les dues estrelles Michelin

En la indústria alimentària / distribució majorista

• International Cooking Concepts ICC (1997 – avui): una aliança fonamental per a l’evolució de la gastronomia contemporània. Va impulsar la introducció de maquinària i eines revolucionàries com el sifó iSi o la Pacojet, a més de productes com els mixers Fever-Tree, transformant les tècniques i processos de la cuina professional a nivell global.

Projectes d’elBullimedia

Creador o col·laborador principal en més de cinquanta projectes audiovisuals, entre els quals destaquen:

• El 2009, en col·laboració amb TVE, va crear la sèrie documental elBulli, historia de un sueño. Es tracta d’un projecte únic al món que narra l’evolució de la innovació liderada per Ferran Adrià i l’equip creatiu d’elBullirestaurante, i inclou els films documentals següents:
• • Un dia en elBulli, que mostra amb detall la dinàmica de treball de tot l’equip durant una jornada completa de servei.
  • elBulli, l’últim vals, un film homenatge rodat durant l’últim dia de la història d’elBulli com a restaurant.
  • Documenting Documenta, obra que recull la seva participació a la Documenta 12 de Kassel, el certamen d’art més important del món que se celebra cada cinc anys. El documental aplega testimonis d’artistes, directors de museus i conservadors d’art que, per primera vegada, reflexionen sobre quina és la posició de la cuina d’avantguarda al món de l’art modern.
• La Cocina fácil de Ferran Adrià, un projecte audiovisual dissenyat per apropar la seva visió professional a la cuina de casa.

NEGOCIS EXTERNS

En l’hoteleria i la restauració gastronòmica

• NH Hoteles / Restaurante La Terraza del Casino de Madrid (1998 –2011): consultoria gastronòmica liderada per l’equip d’elBulli que va establir elBullicatering a Madrid i va elevar l’estàndard culinari del Casino de Madrid. Després de l’adquisició del Casino per part de NH Hotel Group l’any 2000, es va consolidar una aliança estratègica (2001-2011) que va revolucionar la restauració hotelera mitjançant la creació d’un departament conjunt de R+D. Aquesta col·laboració va introduir conceptes disruptius com Nhube (2003–2011) —espais que unificaven saló, bar i restaurant— i Fast Good (2004-2011), un model pioner d’alta cuina ràpida i saludable.

En la indústria alimentària / menjar

• Chocovic (1999–2011): col·laboració pionera en l’assessorament estratègic de Ferran Adrià a la indústria alimentària, centrada en dos eixos principals: l’aplicació de la filosofia creativa d’elBulli a la innovació de la xocolata i la creació de l’Aula Chocovic. Aquest darrer va ser un espai d’anàlisi evolutiva on s’impartia un seminari anual exclusiu per a professionals on Ferran presentava les tècniques, els conceptes i el menú complet de cada temporada.
• Borges (1999 – 2018): aliança innovadora per traslladar la innovació de l’alta cuina al consum quotidià de la indústria alimentària. Aquesta entesa es va traduir en el desenvolupament de referències com olis aromatitzats, vinagretes i olis d’autor.
• Kaiku (2000 – 2006): sinergia centrada en la investigació, creació i estudi de nous productes, integrant la innovació culinària a la seva gamma comercial juntament amb xefs com Arzak, Arguiñano i Subijana.
• Fleury Michon (2001 – 2008): consultoria estratègica per aplicar la innovació de l’alta cuina a productes de gran consum, centrat especialment en el món de les tapes per a supermercats.
• Nestlé (2005 – 2009): projecte d’assessorament per a Cailler —una de les marques més destacades del grup suís— juntament amb l’arquitecte Jean Nouvel, centrat en la seva àmplia gamma de xocolates d’alta qualitat.
• PepsiCo (2005 – 2010): col·laboració orientada a integrar metodologies i tècniques creatives pròpies de l’alta cuina en productes de consum massiu, fusionant l’avantguarda d’elBulli amb el potencial industrial de marques com Lay’s.
• United Biscuits (2005 – 2007): suport tècnic per investigar i desenvolupar sucs naturals i galetes.
• Agrolimen (2005 – 2007): acord estratègic amb aquest conglomerat empresarial multinacional, treballant en projectes de R+D per a marques com Gallina Blanca i el grup de restauració Eat Out.
• Texturas Albert y Ferran Adrià (2005-hoy): una línia pionera d’ingredients alimentaris desenvolupats per facilitar tècniques de la gastronomia d’avantguarda, que permet a cuiners professionals i aficionats replicar processos complexos amb precisió científica.

NEGOCIS EXTERNS

En la indústria alimentària / begudes

• Lavazza (2000 – avui): el treball conjunt entre tots dos equips va revolucionar el sector mitjançant el Coffee Design, aplicant tècniques culinàries innovadores per crear fites com l’Èspesso (primer cafè sòlid).
• Diageo (2004 – 2006): assessorament orientat a aplicar tècniques i models organitzatius disruptius d’elBulli a la indústria de begudes i cocteleria.
• Cal Celdoni (2005 – 2007): iniciativa empresarial orientada a fer que els aficionats al món del vi poguessin tenir la seva pròpia vinya; en concret, una parcel·la de vint ceps amb una producció estimada de quaranta-dues ampolles anuals. A més de la propietat i l’obtenció del vi, el projecte permetia participar a tot el procés d’elaboració i rebre formació especialitzada en viticultura.
• Damm (2007 – avui): aliança icònica entre el sector cerveser i l’alta cuina per elevar el producte a l’estatus del vi a taula. El fruit principal d’aquesta aliança és Estrella Damm Inedit.

En la indústria alimentària / distribució minorista

• Caprabo (2001 – 2006): desenvolupament de nous productes i conceptes per a supermercats, amb un enfocament en el futur de la compra i la cuina a casa. El 2003 es va publicar el llibre Cuinar a casa amb Caprabo i Ferran Adrià.

En la indústria de producció d’estris de preelaboració, elaboració, emplatament, trasllat i degustació

• Ola (2000 – 2010): acord que va concebre una vaixella per a l’alta cuina, destacada per les formes ergonòmiques i funcionals que s’adapten a les tècniques avantguardistes i que es va convertir en un referent en restaurants de tot Europa.
• Faces (2004 – 2010): abreujament de «Ferran Adrià Cooking and Eating System», va ser la marca impulsada en societat amb la intenció de crear una línia d’estris gastronòmics, llançada en col·laboració amb destacats dissenyadors industrials.

NEGOCIS EXTERNS

En la indústria tèxtil

• Armand Basi (2004 – 2009): assessorament orientat a fusionar el disseny tèxtil amb l’alta cuina. Aquesta aliança va donar lloc a una línia de peces exclusives sota el segell Ferran Adrià by Armand Basi, que traslladava la creativitat i la innovació de l’avantguarda culinària a una estètica funcional i contemporània.

En la indústria dels electrodomèstics

• Fagor – Die Dietrich (2007 – 2009): col·laboració enfocada en la recerca i desenvolupament de noves formes de cuinar. Aquesta aliança va donar lloc a l’exposició Diálogo, una mostra itinerant inspirada en la cuina d’ avantguarda d’elBullirestaurante que explorava la convergència entre el disseny d’electrodomèstics i l’alta gastronomia.

Superades les dificultats econòmiques inicials i consolidades les bases del sistema creatiu del restaurant, la Galàxia va poder ampliar el seu enfocament cap a projectes que, encara que no tinguessin finalitat lucrativa, aportaven un valor real a la societat. Aquest impuls va néixer del desig de desenvolupar relacions interdisciplinàries que fomentessin una transferència de coneixement altament enriquidora per a l’equip d’elBullirestaurante, revertint de nou a la societat i generant una influència transversal en multitud de sectors.

En l’àmbit de l’art i les exposicions

• Documenta 12 (2007) – Kassel (Pavelló G: elBullirestaurante, Cala Montjoi): Ferran Adrià va ser convidat a participar com a artista en la Documenta 12, el certamen d’art contemporani més important del món, que se celebra cada cinc anys. La seva intervenció no va deixar indiferent el públic i va suscitar un profund debat i una reflexió sobre la posició de la cuina d’avantguarda en l’àmbit de l’art, plantejant si la gastronomia podia ser considerada una disciplina artística de ple dret.

En l’àmbit de l’art: fotografia

• Hans Gissinger: Water Textures (2004): el fotògraf suís Hans Gissinger va documentar durant tres jornades a elBullirestaurante la sorprenent varietat d’estats i textures que l’equip era capaç de crear utilitzant un únic ingredient, l’aigua. A través del seu objectiu, va capturar l’essència tècnica i artística de Ferran Adrià, tot transformant un element quotidià en una obra d’avantguarda visual.
• Francesc Guillamet: Comer Arte. Una visión fotográfica de la cocina de Ferran Adrià (2009): el llibre documenta la llarga trajectòria artística entre el fotògraf Francesc Guillamet i Ferran Adrià, iniciada el 1992. Més que una col·laboració, es podria definir com una «comunió» entre la visió fotogràfica i l’estil culinari avantguardista d’elBullirestaurante.
• Hannah Collins: The Fragile Feast. Routes to Ferran Adrià (2011): projecte compartit entre l’artista britànica Hannah Collins i Ferran Adrià, que va culminar en un llibre i una exposició fotogràfica. El llibre documenta un itinerari visual que rastreja l’origen d’ingredients emblemàtics utilitzats al restaurant elBulli.

En l’àmbit de l’art: música

• Bruno Mantovani: Le livre des illusions (2007): ambiciosa obra del compositor francès Bruno Mantovani que fusiona la música simfònica amb la tecnologia d’avantguarda. La peça és un homenatge a Ferran Adrià i es basa específicament en l’experiència sensorial d’un menú degustació d’elBullirestaurante que ell mateix va tastar. Consta de trenta-cinc moviments, cadascun dels quals correspon a una elaboració diferent del menú. Es va estrenar a la sala Pleyel de París, l’11 de juny del 2009.

En l’àmbit de l’art: cinema i documentals

• Piet EEkman: Le Cuisinier, le chien et Dalí (2002): obra documental que explora la intersecció entre la gastronomia i l’art a través de la figura de Ferran Adrià i elBullirestaurante. El film analitza com la seva cuina va transcendir la restauració i es va convertir en una forma d’expressió artística comparable al surrealisme de Salvador Dalí, precisament en el període en què elBulli es consolidava com l’epicentre de la innovació mundial.
• Disney: Ratatouille (2007): Ferran Adrià va prestar la veu a un personatge en les versions en espanyola i francesa d’aquesta producció de Disney-Pixar. Amb aquesta col·laboració, va oferir un suport fonamental a una obra centrada en l’alta cuina parisenca, tot entenent-la com una peça clau per fer visible la gastronomia i els seus valors davant del gran públic.
• elBulli, cooking in progress (2010): llargmetratge documental dirigit per Gereon Wetzel que fa un seguiment minuciós de tot el procés innovador d’elBullirestaurante, des del treball a elBullitaller de Barcelona, fins a la posada en marxa del menú a Cala Montjoi.

En l’àmbit de editorial

• Fundació Alícia i elBullitaller: Lèxic Científic Gastronòmic (2006): llibre que referma l’èxit del diàleg entre ciència i cuina en definir termes tècnics i científics —físics i químics— aplicats a les elaboracions culinàries. Aquest manual facilita la comprensió dels processos i les reaccions que es produeixen durant l’acte de cuinar.

En l’àmbit de l’educació

• Harvard University (2010–2018): va ser professor convidat durant vuit anys en aquesta prestigiosa institució, on va crear el curs «Ciència i Cuina» ( Science and Cooking ). Aquesta formació, que segueix vigent, s’ha consolidat com un dels cursos amb més èxit de la història de Harvard.
• Basque Culinary Center – BCC (2011): va mantenir una relació fonamental en el llançament de la primera facultat de ciències gastronòmiques d’Espanya. Nomenat president del Consell Assessor Internacional (inicialment conegut com a G9), va aportar la seva visió estratègica i prestigi mundial per consolidar el BCC com a referent global en formació, recerca i innovació, tot impulsant la professionalització de la gastronomia en l’àmbit universitari.

El perquè de la transformació d’elBullirestaurante i la Galàxia Adrià – Soler

Tot i que es va començar a conceptualitzar en el moment de decidir la transformació d’elBullirestaurante, la fundació es va constituir oficialment el 7 de febrer del 2013.

elBullifoundation és una fundació privada d’estructura familiar impulsada per Ferran Adrià i Juli Soler.

Neix de la necessitat de transformar elBullirestaurante amb una visió de futur que se sustenta en la salvaguarda del llegat i el manteniment de l’esperit d’elBulli.

La malaltia de Juli Soler i la seva posterior mort el 2015 van deixar una profunda empremta en elBullifoundation. Tot i això, Marta Sala, Rita Soler i Panxo Soler continuen el seu llegat a través del seu compromís i treball diari a la fundació, mantenint viva l’essència d’en Juli en el projecte.

1.1 – La visió

La visió d’elBullifoundation, impulsada per Ferran Adrià i Juli Soler, consisteix a perpetuar el llegat d’elBullirestaurante mitjançant la promoció de la innovació i la creativitat en qualsevol disciplina. Així mateix, busca desenvolupar recerca i coneixement a través de la Metodologia Sapiens per aportar valor a la societat i compartir una experiència que integra el passat, el present i el futur del projecte.

1.2 – La missió

La seva missió principal és ajudar el petit empresari a optimitzar la gestió general i a potenciar la seva actitud innovadora, per tal d’enfortir els resultats econòmics de les pimes del nostre país. Per aconseguir-ho, la fundació impulsa projectes orientats a:

• Generar contingut de qualitat per a la restauració gastronòmica.
• Salvaguardar el llegat d’elBullirestaurante.
• Compartir l’experiència en gestió i innovació.

1.3 – L’ endowment inicial

A diferència d’altres fundacions que depenen de grans donacions externes, el finançament inicial d’elBullifoundation va provenir dels mateixos Adrià i Soler, que van reinvertir els beneficis generats pel restaurant per impulsar aquesta nova etapa. Entre les seves iniciatives més destacades per consolidar aquest projecte, sobresurten dues accions fonamentals:

• elBulliexperiences (2010 – 2011): iniciativa que va oferir a grups d’entre 45 i 50 persones l’oportunitat de sopar a elBullirestaurante per darrera vegada, després de l’anunci del seu tancament definitiu. L’objectiu d’aquest projecte va ser recaptar els fons inicials necessaris per emprendre la transició cap a la fundació amb total independència i llibertat creativa.
• Sotheby’s / subhasta del celler d’elBullirestaurante (2013): en col·laboració amb la prestigiosa casa Sotheby’s, es van organitzar dues subhastes històriques a Hong Kong i Nova York per a la venda del celler i diversos objectes icònics del restaurant després del seu tancament.

Ambdues accions van permetre recaptar prop de sis milions d’euros, que van constituir la dotació econòmica inicial d’elBullifoundation.

Aquest endowment (fons de dotació) s’ha consolidat gràcies a l’aportació dels nostres «àngels estratègics» i a una rigorosa gestió financera, assolint el gener de 2026 una xifra de 16 milions d’euros.

1.4 – Els àngels estratègics

elBullifoundation compta amb el suport d’àngels estratègics que permet desenvolupar tots els projectes de la fundació, així com augmentar el seu endowment:

• Telefónica (2010 – avui): coincidint amb l’anunci del tancament d’elBullirestaurante i la seva transició cap a elBullifoundation, Telefónica va designar Ferran Adrià com a ambaixador mundial de la companyia. Aquesta aliança, centrada en la fusió de gastronomia i innovació tecnològica, ha permès a Ferran impartir més de set-centes conferències a tot el món, oferint una reflexió profunda sobre la transformació digital i la gestió de la innovació.
  A través d’aquesta col·laboració, s’han impulsat nombrosos desafiaments creatius i tecnològics, entre els quals destaquen Ideas4Transformation, Hacking Bullipedia, Talentum o el projecte de NFTs La teoria de l’evolució culinària.
• CaixaBank (2015 – avui): una aliança estratègica orientada a professionalitzar el sector hoteler espanyol mitjançant la innovació, la formació i l’emprenedoria. Fruit d’aquesta col·laboració s’han impulsat projectes clau per a la difusió de coneixements sobre gestió per al sector de la restauració gastronòmica, com ara Mise en Place, Food and Beverage, 77 Actitud Innovadora, el programa CaixaBank Campus Lab i el Pla Genhesis: Pla d’empresa per a la restauració gastronòmica.

Al llarg d’aquesta dècada d’unió, s’han celebrat més de sis-centes jornades i esdeveniments formatius a tot el territori nacional.

Als que s’han incorporat com a nous àngels el 2026:

• Térvalis (2026) una col·laboració que tracta de sumar esforços en el compliment de la missió d’elBullifoundation i, simultàniament, posicionar Terol com una destinació cultural i gastronòmica. Una suma que busca salvaguardar el llegat de la innovació i aplicar-lo a processos que generin riquesa i coneixement al territori.
• Longer Tables Fund (2026): una col·laboració amb el xef i amic José Andrés, a través de la qual s’articula el foment de l’educació en el sector de la restauració gastronòmica. Guiada per una visió a llarg termini, però impulsada per l’acció immediata, Longer Tables Fund inverteix en solucions que enforteixen els sistemes alimentaris, reconstrueixen comunitats afectades per crisis i empoderen la propera generació de líders alimentaris.

També remarcar els àngels que van col·laborar en el passat:

• Dom Pérignon (2015-2016): empresa amb la qual es va aplicar la Metodologia Sapiens per descodificar el seu genoma, per tal de discernir què és el que fa única aquesta marca de xampany. Un challenge compartit amb l’objectiu d’identificar i definir on neix la singularitat i l’originalitat de Dom Pérignon, alhora que permet a l’empresa fer una introspecció sobre el seu present i el seu futur.
• Grifols (2018 – 2023): empresa amb la qual es va crear una aliança estratègica per fomentar la innovació. El projecte central, anomenat Grifology. The Cabinet, es va enfocar a analitzar i ordenar l’arxiu històric de la multinacional farmacèutica utilitzant la Metodologia Sapiens.

1.5 – Els àngels assessors

Al suport dels àngels estratègics, cal sumar-hi la col·laboració incondicional dels àngels assessors que ens acompanyen i aconsellen de manera altruista en tot moment:

• Israel Ruiz: També natural de l’Hospitalet de Llobregat com en Ferran. Va ser vicepresident executiu i tresorer del MIT (Massachusetts Institute of Technology) entre el 2011 i el 2020, període en què va ser el responsable de l’estratègia financera i operativa de la institució. És assessor estratègic d’elBullifoundation a la gestió financera i en l’aplicació de metodologies d’innovació.
• Vicent Todolí: exdirector de la Tate Modern de Londres, manté una relació estreta de col·laboració i assessoria amb elBullifoundation fonamentada en la intersecció entre l’art contemporani i la gastronomia. Va ser responsable, juntament amb l’artista Richard Hamilton, de l’edició i el concepte del llibre Menjar per pensar, pensar sobre el menjar, obra que analitza la participació d’elBulli a la Documenta 12.
• Luis Cuesta: va ser cofundador i CEO de la prestigiosa agència * S,C,P,F… La seva experiència en la gestió del talent i la creativitat organitzacional és un pilar que trasllada a la metodologia d’elBullifoundation.
• Toni Segarra: considerat el millor creatiu publicitari espanyol del segle XX, és una de les col·laboracions més estretes i longeves de l’entorn de Ferran Adrià, fet que l’ha convertit en una peça clau en l’estructura de pensament de la fundació aportant la seva experiència en creativitat, gestió de marca i comunicació.
• RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem y Ramon Vilalta): la relació entre l’estudi RCR Arquitectes (Premi Pritzker 2017) i elBullifoundation és d’assessoria estratègica i col·laboració creativa. Han participat en la conceptualització arquitectònica i creativa d’elBulli1846 aportant-hi la integració amb el paisatge, una mostra d’una filosofia compartida centrada en la innovació i el pensament sistèmic.

El seu paper és donar-nos una visió estratègica a curt i llarg termini per a la elBullifoundation.

Entre les nombroses distincions rebudes en aquesta nova etapa, cal destacar que Ferran Adrià ha estat reconegut amb:

• Distingit per l’emperador del Japó Akihito amb l’Ordre del Sol Naixent (2015), la condecoració més alta d’aquest país destinada a les persones que promouen la cultura japonesa i el seu apropament a altres països.
• Premi The Legend als The Best Chef Awards (2023).
• Distingit amb dos nous doctorats honoris causa, que se sumen als quatre ja
  rebuts durant la seva trajectòria al capdavant d’elBullirestaurante:
  • Universitat Champagnat, Mendoza (Argentina, 2023): doctor honoris causa en reconeixement a la seva trajectòria internacional en els àmbits de la cultura, la gastronomia i l’acadèmia..
  • ALMA. La Scuola Internazionale di Cucina Italiana, Parma (Itàlia, 2025): atorgat durant la inauguració del seu XXII any acadèmic. Aquest reconeixement premia la seva contribució a la cultura gastronòmica mundial, el seu compromís amb la recerca i el coneixement, i el seu lideratge en la innovació culinària.

En la restauració gastronòmica

• En el marc de la col·laboració amb Lavazza, lidera la conceptualització i el desenvolupament d’un nou model de restauració: la trattoria contemporània Condividere (2017 – present). El restaurant s’ubica a l’ambiciós complex arquitectònic Nuvola, la seu de la companyia a Torí.

En la educación

• Impulsor de diversos reptes creatius (Challenges) a les universitats més reconegudes del món, centrats en la definició estratègica d’elBullifoundation i en la gestió de la innovació. Entre aquestes institucions destaquen Harvard, el Media Lab del MIT, London Business School, Columbia, Esade, IESE, la Universitat de Barcelona (UB) i Elisava.
• Creador de la Metodologia Sapiens, destinada a connectar el coneixement per comprendre un objecte d’estudi determinat. Amb aquesta metodologia s’han realitzat projectes com la Bullipedia i que es pot aplicar tant al món acadèmic com al professional en diferents àmbits.
• Conceptualitzador del Madrid Culinary Campus (MACC), una universitat gastronòmica que utilitza la Metodologia Sapiens com a eix vertebral dels estudis i que té en la Bullipedia un dels seus principals recursos de coneixement connectat.
  Es tracta d’un projecte universitari innovador de formació, creació i intercanvi gastronòmic, únic al món. Inclou un projecte arquitectònic de 16.000 m2 en dos edificis que veuran la llum el 2027, amb un concepte d’espai revolucionari centrat en la creació d’una universitat amb aules dins d’un museu sobre la gastronomia. Aquesta proposta representarà un canvi de paradigma en relació amb com han de ser els espais educatius en el futur.
  Aquesta iniciativa s’emmarca en la col·laboració amb la Universitat Pontifícia Comillas —pertanyent a laCompanyia de Jesús—, institució que constitueix un referent global amb més de dues-centes universitats de prestigi a tot el món.
  L’aliança busca integrar els estudis de cuina, gastronomia i innovació en l’entorn acadèmic per connectar-los amb altres disciplines impartides a la universitat.
  El repte consisteix a consolidar aquest model a la mateixa institució per, posteriorment, exportar-lo al sistema universitari internacional.
• Juntament amb CaixaBank, el 2026 es desenvolupa el projecte Pla Genhesis: Pla d’empresa per a la restauració gastronòmica. Aquest projecte ambiciós, que té un doble format (un llibre imprès i una web), respon a la missió principal d’elBullifoundation d’ajudar petits empresaris i emprenedors a conceptualitzar i/o millorar els seus projectes, amb una guia que recull totes les claus que han de tenir en compte per fer-ne una realitat d’èxit.
• El 2026, es presenta el Pla de mesures per a la gastronomia en col·laboració amb el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA). Aquesta iniciativa estratègica s’ha traslladat a Catalunya a través del Govern de la Generalitat, amb l’objectiu d’implementar-ne les directrius al territori.

En el ámbito editorial

• Creador i director del projecte Bullipedia, una enciclopèdia sobre la restauració gastronòmica occidental que utilitza la Metodologia Sapiens. Ja ha publicat 25 volums i en té projectats d’altres per culminar-la en els propers anys. L’objectiu és disposar del coneixement connectat necessari que permeti una comprensió holística de la restauració gastronòmica.

En l’àmbit audiovisual

A partir del 2011, segueixen els projectes audiovisuals, entre els quals destaquen:

• La sèrie elBulli, Historia de un sueño, una producció documental que, partint de elBulli, l’Últim vals (dedicat a l’últim dia d’elBulli com a restaurant), ha anat incorporant capítols que reflecteixen la seva transformació a elBullifoundation i els passos fets fins a l’any 2017. En el futur se n’hi seguiran afegint nous capítols.
• El film documental Comer conocimiento (Fundación Telefónica i Paramount Channel), que registra una experiència gastronòmica i creativa exclusiva dirigida per Ferran Adrià. Mostra com vuit comensals interactuen amb un menú conceptual en un espai escènic que reprodueix un restaurant, tot desgranant el procés creatiu i la filosofia avantguardista d’elBulli.
• El documental Las huellas de elBulli (Movistar+), que retrata l’immens llegat de Ferran Adrià i elBullirestaurante deu anys després del seu tancament. Dirigit per José Larraza i Íñigo Ruiz, explora la influència de la seva avantguarda en la cuina, l’art, el disseny i la creativitat a través de diversos testimonis, incloent-hi cuiners com José Andrés, Joan Roca i Juan Mari Arzak.
• Curador gastronòmic a la sèrie Gènesi,(3Cat): la primera producció de temàtica gastronòmica en català de sis capítols que barreja ficció i rigor històric en un recorregut per la trajectòria de Ferran Adrià al capdavant d’elBullirestaurante. La sèrie veurà la llum a TV3 i Netflix la tardor de 2026, i és una mostra inequívoca de la influència de Ferran Adrià, elBullirestaurante i elBullifoundation en la gastronomia mundial.

En l’àmbit de l’art i les exposicions

• Creador de nombroses exposicions divulgatives que han recorregut el món sencer, compartint el coneixement generat a elBullirestaurante i elBullifoundation. Entre les més destacades es troben:
  • L’Art de menjar (2011) – La Pedrera, Barcelona.
  • Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat (2012-2014) – Palau Robert, Barcelona.
  • elBulli: Ferran Adrià and Art de Food (2013) – Somerset House, London.
  • Innovation in the Art of Food: Chef Ferran Adrià (2014) – Museum of Science (MoS), Boston.
  • Ferran Adrià: notes on creativity (2014) – The Drawing Center, Nova York.
  • Aquesta exposició itinerant entre els anys 2014 i 2016 es va poder visitar al Museum of Contemporary Art de Cleveland (Ohio), al Minneapolis Institute of Art (Minnesota), Nelson-Atkins Museum of Art (Kansas City), i al Marres House for Contemporary Culture de Maastricht (Països Baixos).
  • Ferran Adrià. Auditando el proceso creativo (2014 – 2016) – Telefónica / Espai Fundación Telefónica, Madrid.
  • elBullifoundation. Exposició pública (2014) – Palau Robert, Barcelona.
  • Arco (2014) – El País.
• Creador d’elBulli1846, el primer museu d’un restaurant en la història de la gastronomia. Es tracta d’un museu de 4.000 m2 que proposa un recorregut per la història d’elBullirestaurante per comprendre les claus de la revolució que hi va tenir lloc, així com un centre de reflexió sobre el coneixement i la innovació gràcies a la Metodologia Sapiens, amb més de 40 instal·lacions.

En l’àmbit de la innovació

• Col·laboració ininterrompuda amb Telefónica (2010 – hoy): des que en Ferran va assumir el seu rol com a ambaixador mundial, la unió ha generat innombrables iniciatives referents en innovació i educació:
  • Conferències: més de 700 conferències arreu del món per oferir una reflexió profunda sobre la transformació digital i la innovació.
  • Challenges: Idees4Transformation, Hacking Bullipedia, Talentum, NFTs, La teoria de l’evolució culinària, entre d’altres.
• Creador d’ elBulliLab (2014-2017): un laboratori pop-up que durant 39 mesos va reunir a Barcelona centenars d’especialistes de més de 20 disciplines per treballar en l’estudi de la innovació i l’empresa.
• Dom Pérignon Decoding (2015-2016): aplicant la Metodologia Sapiens, conjuntament amb l’equip de Dom Pérignon, es va descodificar el seu genoma per tal de discernir què és el que fa única aquesta marca de xampany. En el marc d’aquesta col·laboració, es va dissenyar l’esdeveniment «This is not a dinner», que es va dur a terme a Barcelona i Yokohama (Japó) i va suposar un estudi profund sobre el procés experiencial.
• Grifology. The Cabinet (2019): dut a terme juntament amb Grifols, aquest projecte va implicar submergir-se en l’extens arxiu històric de la companyia, aplicant els criteris de la Metodologia Sapiens per convertir-lo en una font de coneixement oberta.

En l’àmbit de l’educació empresarial i financera per a la petita empresa

Des que el 2015 va esdevenir un àngel d’elBullifoundation, CaixaBank ha acompanyat Ferran Adrià i el Bullifoundation en multitud de projectes relacionats amb la gestió de les pimes al sector de la restauració gastronòmica, com ara Mise en place (2016), Food and Beverage (2018), 77 Actitud Innovadora (2022), CaixaBank Campus Lab (2020 – avui) i Pla Genhesis (2026).

En l’àmbit de l’educació alimentària i salut

• T’ho explico a la cuina (Disney, 2015 – 2018): un projecte multiplataforma per aprendre jugant amb un objectiu clar: fomentar els bons hàbits alimentaris, apropant la gastronomia a l’àmbit familiar a través de l’entreteniment i les noves tecnologies.

Aquest impacte es materialitza en projectes com la Bullipedia, els continguts transversals de la qual ofereixen una visió integral de la restauració gastronòmica. Així mateix, el Pla Genhesis reforça l’apoderament de nous emprenedors en aportar eines clau per al seu creixement professional.

Tot plegat permet qüestionar el model educatiu actual i proposar un marc innovador, fruit de l’aliança estratègica amb la Universitat Pontifícia Comillas al MACC (Madrid Culinary Campus). Aquesta sinergia acadèmica busca transformar l’aprenentatge connectant-lo directament amb els desafiaments i els reptes reals del sector.

Menjar bé alimenta l’ànima i connecta el coneixement