CAPÍTOL 3
En aquest capítol explicarem l’estructura d’aquesta taxonomia i el significat de cadascun dels criteris taxonòmics que s’inclouen en ella. Per a això, realitzarem una divisió en dos grans blocs.
La primera part estarà dedicada als conceptes més generals, aplicables a tots els productes no elaborats, on ens trobarem, de partida, amb la diferenciació entre els éssers vius i els materials inorgànics; cadascun d’aquests grups contindrà un conjunt de mons en els quals s’inclouran els productes amb unes característiques comunes. Aquest criteri es desenvoluparà a partir de la classificació dels regnes dels éssers vius, per a això farem una adaptació lliure, sense rigorositat científica, que resultarà en un model més simplificat i comprensible.
Els mons tenen diverses subclassificacions. D’una banda, l’hàbitat i/o el context que permet delimitar l’entorn físic en què es desenvolupa cada producte i, per un altre, la domesticació, que concreta si es tracta d’una espècie silvestre o conreada, o salvatge o criada. Per a finalitzar aquest bloc, definirem el concepte de nivells morfològics i el conjunt de nivells que pot arribar a tenir un producte, la qual cosa constitueix la part més significativa i l’aportació més especial de la taxonomia.
Alguns criteris no han estat senzills de contextualitzar per a l’àmbit gastronòmic i tota la diversitat de productes. Amb la finalitat de facilitar la seva comprensió, s’han inclòs una sèrie de reflexions annexes per a explicar, per exemple, la rellevància de la domesticació sobre les característiques del producte o per a fer un estudi més detallat de l’anatomia d’uns certs organismes i saber així com s’ha adaptat el criteri dels nivells morfològics.
En el segon bloc d’aquest capítol, més concret i específic, descriurem de manera detallada i individual cadascun dels sis mons que conformen la taxonomia, començant pel de les plantes i acabant pel de les aigües, i desgranarem la informació relativa a cadascun.