COM CLASSIFICAR ELS CÒCTELS?

Aquest és un dels capítols més importants del llibre, ja que les classificacions són la pedra angular del mètode Sapiens. I ho són perquè ens permeten explorar sistemàticament el coneixement, ordenar-lo, i establir relacions entre les dades obtingudes, que a més podran recordar-se així més fàcilment. Aquesta matriu pot usar-se també de manera inversa, per a analitzar a fons una elaboració ja existent o per a crear una nova omplint els diferents punts amb una de les variables ja conegudes. Així, per exemple, veurem que els còctels poden contemplar-se des d’angles tan diferents com la temperatura de servei, el moment de consum habitual o el grau de fugacitat. Les classificacions, a més, ens han servit indirectament per a identificar llacunes i terrenys sense explorar en aquesta disciplina. Classificant va ser com arribem a la conclusió de la falta d’exemples rellevants de còctels en la Nouvelle Cuisine o de l’enorme treball que queda per fer en aspectes com la fugacitat del còctel.

I, més enllà de la pura recerca, les classificacions són una eina útil per al disseny de cartes de cocteleria equilibrades, ja que ens ajudaran a avaluar si hi ha una correcta distribució de variables crítiques, com el producte principal o el format de consum. Naturalment, el lector avesat entendrà que les classificacions que proposem són només algunes de les moltes possibles i crearà a partir d’elles les seves pròpies (per temps d’elaboració, per cost, etc.)