CAPÍTOL 4
L’últim graó de la taxonomia s’aconsegueix amb el criteri taxonòmic més concret, el més específic possible, que dona accés a un producte determinat que ha passat els filtres taxonòmics establerts. Llavors, una vegada seleccionat el producte, la taxonomia ofereix la possibilitat d’aplicar criteris de classificació per a poder disposar d’informació més detallada d’aquest. En aquest cas, els criteris emprats no són taxonòmics, sinó que se centren en analitzar característiques enfocades en l’interès culinari del producte seleccionat, com el seu color, la seva textura, la seva grandària… i que depenen de les diferents varietats.
El conjunt de contingut que s’inclou de forma ordenada en aquesta taxonomia possibilita la generació d’una base de dades àmplia dels productes no elaborats, que inicialment estarà delimitada a aquells d’ús més habitual a Occident.
Aquesta taxonomia és una eina destinada al desenvolupament del sector educatiu i al progrés del treball dels professionals de la restauració que connecta coneixement per a comprendre el producte. Amb ella es pot afavorir el desenvolupament de les activitats pròpies de la restauració, sent de gran importància per a tots els actors implicats en els diferents processos. Des del sistema de comandes i compres, passant pel màrqueting i la comunicació, resulta fonamental per al desenvolupament del procés de reproducció així com per al foment de la creativitat i la innovació. I és que, en realitat, aquesta taxonomia és una eina de gran utilitat per a ordenar el coneixement amb criteris fonamentals, consolidar un lèxic consensuat i millorar la comprensió i l’eficiència en l’estudi relacionat amb els productes.