Albert Adrià

Amb la perspectiva del temps, crec que he fet moltes coses que no s’havien fet abans. No m’agrada pensar que vaig ser el primer en res, però si vaig ser un dels primers en algunes coses.

  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7

BIOGRAFIA

20 d’octubre de 1969

Albert Adrià va néixer al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, fill de Ginés i de Josefa. Els pares li van inculcar l’interès per tot allò que té a veure amb la cuina, però va ser el seu germà Ferran qui li va transmetre la passió per l’ofici.

 

1985-1997

El 1985, Albert va descobrir què és treballar; va abandonar els estudis i es va incorporar a la plantilla d’elBulli. Després d’un aprenentatge de dos anys per les diverses partides que componen la cuina, el seu interès es va centrar cada cop més en la pastisseria. La il·lusió de veure que cada dia n’aprenia més i l’oportunitat de treballar en un lloc únic com elBulli van fer que l’Albert se sentís cada cop més interessat en l’ofici, un interès que es va reafirmar any rere any.

Durant els hiverns en què el restaurant estava tancat, es va dedicar a completar la seva formació en pastisseries de prestigi, com Turull a Terrassa, Escribà a Barcelona o Totel a Elda, amb el mestre Francisco Torreblanca. També va realitzar una estada d’un mes i mig a París, al restaurant Guy Savoy.

 

1997-1998

El 1997, Albert va deixar elBulli durant mitja temporada, després de deu anys, i es va dedicar a escriure el que seria el seu primer llibre: Les postres d’El Bulli, que va sortir al mercat l’octubre de 1998, després d’un any i mig de feina i que va obtenir el guardó de millor llibre de rebosteria a la fira gastronòmica de Perigús. A finals d’aquell any, i coincidint amb l’aparició del llibre, es va tornar a incorporar a l’equip a l’àrea de R+D, que aleshores duia a terme les seves tasques a la seu d’elBullicatering.

 

1998 -2008

Un cop demostrada la importància que tenia el taller, es va buscar un nou emplaçament al centre de Barcelona, molt a prop del popular mercat de La Boqueria, que va veure la llum l’any 2000. Al costat d’Oriol Castro i de Ferran, Albert es va encarregar d’idear, any rere any, el menú de la temporada següent, de manera que la proposta d’elBulli canviava cada any, com passa al món de la moda. Albert va passar llavors a dirigir elBullitaller i la seva vida professional va quedar vinculada a la d’Oriol i a la de Ferran com si fossin una sola persona.

Durant aquesta època, va realitzar estades als locals de Michel Bras, Heston Blumenthal, Andoni Aduriz, Martín Berasategui i Charlie Trotter, entre d’altres.

El 2006, amb el seu amic de la infància Juan Martínez, va obrir a Barcelona l’Inopia Classic Bar, un establiment sense pretensions especialitzat en tapes tradicionals que aviat va ser considerat un dels conceptes més innovadors, ja que era promotor de l’alta gastronomia prêt-a-porter i pioner en el concepte de gastrobar.

El 2008 va decidir deixar elBullirestaurante, si bé la seva relació va continuar sent molt estreta a través de la Galàxia elBulli.

2009-2010

El 2009 va veure la llum el seu segon llibre en solitari, Natura, i va dirigir el documental Un dia a elBulli, una pel·lícula que va ser premiada en diversos festivals

 

2010 – Present

El juliol del 2010, Albert va posar fi al projecte d’Inopia per crear, juntament amb els germans Iglesias, un projecte global que va aglutinar diversos restaurants i conceptes gastronòmics sota el nom d’elBarri. Així, progressivament, van aparèixer Tickets, Pakta, Bodega 1900, 41º, transformat l’any 2014 en 41è Experience, Niño Viejo i Hoja Santa i, finalment, Enigma Concept.

El 2013, es va constituir elBullifoundation, amb Albert Adrià com a membre del patronat. Aquest mateix any publica el llibre Tapas. La cocina del Tickets, amb receptes emblemàtiques dels primers anys de vida d’aquest restaurant.

La capacitat creativa d’Albert Adrià li ha permès anar més enllà, i així ha portat a terme projectes de consultoria i col·laboracions d’alt nivell. El 2015, va veure la llum Heart Ibiza, que tenia per objectiu explorar el resultat de l’experiència a partir de la fusió de música, art i gastronomia. El 2016, va realitzar la primera incursió professional fora d’Espanya amb 50 Days by Albert Adrià a Londres, un restaurant pop-up a l’hotel de cinc estrelles Café Royal, que va tenir continuïtat el 2018 amb l’obertura de Cakes & Bubbles, un nou espai de pastisseria i vins escumosos ubicat al mateix hotel. L’any 2018, surt a la venda Tickets Evolution, segon i últim receptari del restaurant Tickets.

El 2019, Albert i Ferran Adrià es van convertir en col·laboradors creatius, juntament amb Jose Andrés, per donar forma a Mercado Little Spain, un autèntic homenatge a la gastronomia espanyola en ple Manhattan.

Entre el 2020 i el 2021, durant la parada provocada per la pandèmia de la covid que va obligar a posar fi a l’aliança amb els germans Iglesias, Albert va reprendre amb força la seva trajectòria professional. Així ho demostra la publicació de dos nous llibres Vegetales a todo color i Candy, a més dels diferents projectes realitzats amb empreses de la indústria alimentària i les noves i excepcionals col·laboracions en què ha estat una peça fonamental, com la realitzada amb Alain Ducasse en el projecte ADMO, davant de la torre Eiffel, que va obrir les portes al novembre del 2021 com un restaurant efímer de cent dies i que va suposar una productiva aliança creativa entre aquests dos grans referents de les gastronomies francesa i espanyola. El 2022, va obrir de nou Enigma Concept, on queden reflectits el coneixement, el bagatge tècnic i l’experiència adquirits al llarg de la seva trajectòria professional.

Actualment, l’Albert es dedica a temps complet al restaurant Enigma i a diversos projectes de R+D amb empreses d’alimentació.

LA GALÀXIA ADRIÀ-SOLER

La Galaxia constituye el modelo de negocio de Juli Soler, Ferran Adrià y Albert Adrià alrededor de elBullirestaurante. En 1998 se toma una decisión clave en cuanto a cómo debe ser el modelo de negocio, dando un giro conceptual basado en la siguiente premisa: mantener la vanguardia en elBullirestaurante. Para poder tener la libertad necesaria que ello implica, se crea alrededor de elBullirestaurante un modelo de negocio basado en negocios propios, asesoramientos e imagen.

 

INDUSTRIA ALIMENTARIA Y DISTRIBUCIÓN

1997 – Trabajos con el equipo creativo de Chocovic en todo el mundo del chocolate.

1999 – Investigación y desarrollo de vinagretas, salsas, confitados y aceites aromáticos junto con Borges.

2000 – Estudio y creación de sopas y productos lácteos para Kaiku, junto a Juan Mari Arzak, Karlos Arguiñano y Pedro Subijana.

2001 – Con Caprabo se colabora en varios proyectos editoriales y de asesoramiento.

2002 – Colaboración con Lavazza, para la creación de productos y conceptos en el mundo del café.

2004 – Un paso adelante en el universo de los cócteles, con Diageo.

2005Texturas, una línea de productos seleccionados por elBullitaller, para realizar nuevas elaboraciones en cocina.

2005 – Trabajo con el arquitecto Jean Nouvel y el equipo de Cailler, empresa del grupo Nestlé, en nuevas creaciones de chocolate.

2005 – Junto al departamento de I + D de Frito Lays, de Pepsico, nueva gama de patatas fritas, así como ideas para otros conceptos de aperitivos.

2007 – Investigación y desarrollo en zumos naturales y galletas, con United Biscuits.

2008 – Junto con el equipo de maestros cerveceros de Damm, se crea Inedit, una cerveza que marcó una tendencia a incorporar otras opciones distintas al vino, por su elegancia y su capacidad para acompañar la gran variedad de sabores existentes en la gastronomía moderna.

 

RESTAURACIÓN

1986 – Se abre elBulli Bistrot en la discoteca Pasarela de Empuriabrava (Roses).

1989 – Asesoría a los restaurantes Bel-Air, Chévere, Network y Samoa (Barcelona), así como a Can Bosch (Cambrils).

1990 – Asesoría al restaurante Reina de España (Puerto Rico).

1992 – Consulting al hotel Bernat II (Calella).

1993 – Se abre el self-service Ñam-Ñam y un concepto de Dim-Sum europeo, en la UPC.

1993 – Empieza la colaboración con Semon, que durará un año.

1994 – Se abre Mas Pau, en Avinyonet de Puigventós (Figueres), regentado por Xavier Sagristà i Toni Gerez.

1995 – Nace elBullicatering, la cocina, la filosofía y el servicio de elBulli trasladados al mundo del cátering.

1999 – Creación de elBullihotel, cuyo primer proyecto es el hotel Hacienda Benazuza, en el que también asesoramos todo el tema de gastronomía.

2001 – Empezamos la colaboración con NH Hoteles, concretada en dos proyectos: Nhube y Fast Good.

A partir de 2011
2010Tickets: Con Albert Adrià; una revisión del concepto de la tapa contemporánea.

 

MENAJE, VAJILLA…

1998 – Con la empresa ICC, se comercializan utensilios y aparatos de última tecnología para cocina de vanguardia, entre ellos el sifón.

2001 – Creación de la vajilla Ola junto a la diseñadora Gemma Bernal, producida por CIM, un éxito de ventas en hostelería.

2004 – Acuerdo con Armand Basi para crear mantelerías y productos textiles relacionados con el mundo de la cocina.

2004 – Creación de Faces, cuberterías, utensilios de cocina y de servicio, en un trabajo conjunto con grandes nombres del diseño español.

 

MUNDO EDITORIAL Y AUDIOVISUAL

Edición impresa (desde elBulliBooks o desde otras editoriales)

35 libros
Más de 15.000 páginas
Más de 8.000 imágenes
6 CDs con 1.846 recetas

Edición audiovisual

Producción propia
2009 – Catálogo General audiovisual en 9 episodios, en colaboración con Televisión Española
2009 – Un día en elBulli
2011 – Documenting Documenta

Participación estrecha
2009 – elBulli – Cooking in progress
2011 – El último vals

PREMIS I RECONEIXEMENTS

  • En 1997, elBulli recibe la tercera estrella de la Guía Michelin.
  • En 2002, la revista Restaurant Magazine nombra a elBulli como el mejor restaurante de su lista The World’s 50 Best Restaurants.
  • En 2006, 2007, 2008 y 2009, la revista Restaurant Magazine nombra de nuevo a elBulli como el mejor restaurante de su lista The World’s 50 Best Restaurants.
  • En 2013, Albert es reconocido como una de las 13 personas más influyentes del mundo en gastronomía y alimentación.
  • En 2013, recibe una estrella Michelín por Tickets y otra por 41º Experience.
  • En 2014, Pakta es reconocido también con su primera estrella Michelin.
  • En 2015, Albert recibe el premio a mejor pastelero por The World’s 50 Best Restaurants, organizado por Restaurant Magazine , como reconocimiento a su trayectoria y su considerable contribución al mundo de la pastelería en restauración gastronómica.
  • En 2015, Albert recibe el Premio Nacional por el mejor emprendedor gastronómico de España, otorgado por la Academia Internacional de Gastronomía.
  • En 2015, Hoja Santa, el restaurante gastronómico mexicano abierto un año antes, recibe la primera estrella Michelin, convirtiéndose en el segundo restaurante mexicano en Europa en recibir esta distinción.
  • En diciembre de 2016, Tickets es premiado con el máximo reconocimiento de la guía Repsol, 3 Soles. En la misma edición, Hoja Santa y Pakta son premiados con un Sol cada uno.
  • En Abril de 2017, Tickets escala hasta la posición 25 en la lista de The World’s 50 Best Restaurants de la revista Restaurant Magazine.
  • En noviembre de 2017 recibe el Premio Gourmet Fuera de Serie.
  • En 2018 es reconocido con el Premio Nacional de Gastronomía 2017 al Mejor Jefe de Cocina entregado por la Real Academia de la Gastronomía.
  • En noviembre de 2018 los Premios Diario de Avisos reconocen su excelencia, otorgándole el máximo galardón, el Premio Manuel Iglesias.
  • En 2018 recibe el Premio Gentleman.
  • En 2018 Enigma recibe una estrella Michelin.
  • En 2019 Bodega 1900, Enigma, Tickets, Pakta y Hoja Santa figuran en la lista de los 100 Mejores Restaurantes del Mundo, según Opinionated About Dining.
  • En 2019 Tickets escala hasta la posición 20 en la lista de The World’s 50 Best Restaurants de la revista Restaurant Magazine.
  • En 2019 Enigma escala hasta la posición 82 en la lista de The World’s 50 Best Restaurants de la revista Restaurant Magazine.
  • En 2020 Albert Adrià es galardonado con el Premio Nacional de Gastronomía 2020 en reconocimiento a su dedicación, empuje y ayuda a que la gastronomía sea uno de los motores económicos del país. Concedido por la Academia Catalana de Gastronomía.
  • En 2022 recibe el Premio Magazine a la mejor cultura gastronómica.
  • En 2022 Enigma recupera la estrella Michelin, perdida durante la pandemia de covid-19 por el cierre del restaurante.

BIBLIOGRAFÍA PROPIA MÁS SIGNIFICATIVA

  • Los postres de El Bulli, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. Ediciones Península, 1998
  • elBulli 1998-2002, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2002
  • elBulli 1994-1997, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2003
  • Cocinar en casa con Caprabo y Ferran Adrià, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2003
  • elBulli 1983-1993, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2004
  • elBulli 2003-2004, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2005
  • elBulli2005, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2006
  • Un día en elBulli, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Maribel Ruiz de Erenchun. elBullibooks, 2007
  • Natura, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. elBullibooks, 2008
  • A Day at elBulli, Ferran Adrià, Albert Adrià, Juli Soler. Fotografías: Maribel Ruiz de Erenchun. Phaidon, 2009
  • Tapas. La cocina del Tickets, Albert Adrià. RBA, 2013
  • elBulli 2005 – 2010-11, Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. Fotografías: Francesc Guillamet. Phaidon, 2014
  • Tickets Evolution,  Albert Adrià. RBA 2018
  • Vegetales a todo color, Albert Adrià. Fotografías: Oriol Aleu. RBA 2021
  • Candy, Albert Adrià, David Gil. RBA 2021

FILMOGRAFIA

  • Catálogo audiovisual. Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. RTVE, 2009
  • Un día en elBulli. Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. RTVE, 2009
  • elBulli. Cooking in progress. Gereon Wetzel. A contracorriente, 2010
  • Documentando Documenta. Ferran Adrià. elBulli, 2011
  • El último vals. Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià. elBulli, 2011

 

…además de infinidad de documentales en decenas de cadenas de televisión.

EXPOSICIONS

  • Del 2 de febrero de 2012 al 3 de febrero de 2013, en el Palau Robert de Barcelona con el título: “Ferran Adrià y elBulli. Riesgo, libertad y creatividad”. Esta exposición itinera en la Somerset House (Londres) bajo el título “elBulli; Ferran Adrià y el Arte de la comida”, del 5 de Julio al 29 de Septiembre de 2013. Y posteriormente, del 15 de Febrero al 26 de Mayo de 2014, en el Museum of Science (MoS) de Boston (Massachusetts) con el título: “Innovación en el Arte de la Comida: El Cocinero Ferran Adrià”.
  • Del 25 de Enero al 28 de Febrero de 2014, en el Drawing Center (Nueva York) bajo el título “Ferran Adrià: Notas sobre la Creatividad”. Esta exposición itinerante podrá visitarse en el Museum of Contemporary Art de Cleveland (Ohio) desde el 26 de Septiembre del 2014 hasta el 18 de Enero del 2015. Seguidamente en el Minneapolis Institute of Art de Mineápolis desde el 17 de Septiembre hasta el 3 de Enero del 2016 y en el Marres House for Contemporary Culture de Maastricht (Países Bajos) desde el 20 de Marzo hasta el 12 de Junio del 2016.
  • Del 19 al 23 de Febrero de 2014, en Arco Madrid (Feria Internacional de Arte Contemporáneo), en el stand de El País, se exponen sus dibujos y anotaciones que describen el mapa del proceso gastronómico y una reflexión gráfica de Ferran entorno de la evolución de la cocina desde el Big Bang hasta nuestros días. Es una participación complementaria a la exposición que se está realizando en esos momentos en el Drawing Center de Nueva York.
  • Del 2 de junio al 31 de agosto de 2014, en el Palau Robert de Barcelona, se organiza una exposición pública para que todo el mundo pueda conocer la realidad del tercer proyecto arquitectónico y conceptual de elBullifoundation en Cala Montjoi, con todos los antecedentes, planos y maquetas.
  • El 29 de octubre de 2014, se inaugura en Madrid la exposición “Auditando el proceso creativo”, en la Fundación Telefónica de Madrid y que supone un impulso a la codificación del proceso creativo. Posteriormente, durante dos años viajará a distintos países: Perú (Lima), Brasil (Sao Paulo), Alemania (Berlín) y a Argentina (Buenos Aires).
  • Del 25 de setiembre al 27 de noviembre de 2016, se organiza la exposición “The Invention of Food” en el museo Dalí de S. Petersburg (Florida, Estados Unidos), que representa una panorámica del fenómeno de la creación, estableciendo un paralelismo entre un escenario tan emblemático como elBullirestaurante, en Cala Montjoi y su proximidad con Cadaqués, tan representativo por la presencia de Salvador Dalí.
  • Entre el 15 de noviembre de 2016 y el 31 de mayo de 2017 se organiza en Barcelona la exposición “Sapiens, comprender para crear”. Un plato tan emblemático y aparentemente tan sencillo como el pan con tomate constituye el pretexto ideal para abordar la realidad compleja y plural del mundo de la cocina, así como la dificultad de comprender: los productos “naturales”, los productos elaborados, las elaboraciones, el papel de la tradición… Esta exposición, desarrollada en CosmoCaixa, en colaboración con la Fundación La Caixa y Obra Social La Caixa, es la primera que se hace sobre la metodología Sapiens, desarrollada por Ferran Adrià y el equipo de elBullifoundation.

SÍNTESI DE LA CUINA DE ELBULLI

  1. La cuina és un llenguatge mitjançant el qual es pot expressar harmonia, creativitat, felicitat, bellesa, poesia, complexitat, màgia, humor, provocació, cultura.
  2. Es dóna per descomptada la utilització de productes de màxima qualitat, així com el coneixement de la tècnica per elaborar-los.
  3. Tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic, independentment del seu preu.
  4. S’utilitzen preferentment productes del món vegetal i del mar; també predominen productes lactis, fruits secs i altres productes que en conjunt configuren una cuina lleugera. En els darrers anys es fa molt poc ús de carn vermella i d’aviram en peces grans.
  5. Encara que es modifiquin les característiques dels productes (temperatura, textura, forma, etc.), l’objectiu és preservar sempre la puresa del seu gust original, llevat dels processos en els quals hi hagi una cocció llarga o es busquin els matisos resultants de reaccions com la de Maillard.
  6. Les tècniques de cocció, tant clàssiques com modernes, són un patrimoni que el cuiner ha de saber aprofitar al màxim.
  7. Com ha succeït al llarg de la història en la majoria de camps de l’evolució humana, les noves tecnologies són un recolzament per al progrés de la cuina.
  8. S’amplia la família dels fons i, juntament amb els clàssics, s’utilitzen fons més lleugers que exerceixen una funció idèntica (aigües, brous, consomés, sucs de verdures clarificats, llets de fruits secs, etc.).
  9. La informació que dóna un plat es gaudeix a través dels sentits; també es gaudeix i es racionalitza amb la reflexió.
  10. Els estímuls dels sentits no són només gustatius: també es pot jugar amb el tacte (contrastos de temperatures i textures), l’olfacte, la vista (colors, formes, engany visual, etc.), amb la qual cosa els sentits es converteixen en un dels principals punts de referència a l’hora de crear.
  11. La recerca tècnico-conceptual és el vèrtex de la piràmide creativa.
  12. Es crea en equip. Per altra banda, la investigació s’afirma com a nova característica del procés creatiu culinari.
  13. S’esborren les barreres entre el món dolç i el món salat. Cobra importància una nova cuina freda, en la qual sobresurt la creació del món gelat salat.
  14. L’estructura clàssica dels plats es trenca: en els entrants i les postres hi ha una veritable revolució en la qual hi té molt a veure la simbiosi entre el món dolç i el món salat; en els segons plats es trenca la jerarquia “producte-guarnició-salsa”.
  15. Es potencia una nova manera de servir el menjar. Es produeix una actualització de l’acabat de plats per part del servei. En altres casos, són els comensals els qui participen en aquest acabat.
  16. L’autòcton com a estil és un sentiment de vinculació amb el propi context geogràfic i cultural, així com amb la seva tradició culinària. La comunió amb la natura complementa i enriqueix aquesta relació amb l’entorn.
  17. Els productes i elaboracions d’altres països es sotmeten al propi criteri de cuina.
  18. Hi ha dos grans camins per assolir l’harmonia de productes i gustos: a través de la memòria (connexió amb l’autòcton, adaptació, deconstrucció, receptes modernes anteriors), o a través de noves combinacions.
  19. Es crea un llenguatge propi cada cop més codificat, que en algunes ocasions estableix relacions amb el món i el llenguatge de l’art.
  20. La concepció de les receptes està pensada per a que l’harmonia funcioni en racions petites.
  21. La descontextualització, la ironia, l’espectacle, la performance, són completament lícits, sempre que no siguin superficials, sinó que responguin o es connectin amb una reflexió gastronòmica.
  22. El menú degustació és la màxima expressió en la cuina d’avantguarda. L’estructura està viva i subjecta a canvis. S’aposta per conceptes com snacks, tapes, avant postres, morphings, etc.
  23. El coneixement i/o la col•laboració amb experts dels diferents camps (cultura gastronòmica, història, disseny industrial, etc.) és primordial per al progrés de la cuina. En especial, la cooperació amb la indústria alimentària i la ciència ha significat un impuls fonamental. Compartir aquests coneixements entre els professionals de la cuina contribueix a aquesta evolució.