És molt difícil ser innovador al més alt nivell en qualsevol disciplina. Per a alguns xefs, es tracta simplement de combinar ingredients, però això és una cosa que pots fer amb els ulls tancats.
Ferran Adrià Acosta va néixer a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona, Espanya). Va cursar els estudis bàsics a l’escola Casal dels Àngels de la seva ciutat natal i a l’escola San Isidro de Barcelona. Vivia amb els pares, Ginés, estucador, i Josefa, mestressa de casa, i el seu germà Albert. La seva passió era el futbol. Va jugar al club Joventut de l’Hospitalet fins al 1974 i al Santa Eulàlia FC fins al 1980.
En canvi, la seva relació amb la cuina va ser gairebé nul·la, com era habitual en un nen de la seva edat.
El 1977 va ingressar a l’Institut Politècnic de la Mercè per cursar estudis administratius, el pas previ per a la carrera de Ciències Empresarials.
Sense motiu concret, el 1980, va abandonar els estudis i, amb la intenció de guanyar diners per anar-se’n de vacances a Eivissa, va començar la seva carrera culinària de manera modesta i per atzar quan va entrar a treballar com a rentaplats a l’hotel Playafels, de Castelldefels, prop de l’Hospitalet.
Allà, el xef Miquel Moy, molt amic del seu pare, li va permetre familiaritzar-se amb les tècniques culinàries bàsiques. Al cap d’uns mesos, ja el 1981, va treballar al Club Cala Leña, a Es Canà, Eivissa. Després de tornar a Barcelona, uns mesos més tard, va exercir diverses funcions en establiments com El Suquet, Castell Arnau i Martinica. El 1982 va ingressar al prestigiós restaurant Finisterre, on va romandre fins que el 2 de juliol de 1982 va ser cridat per fer el servei militar.
Des de mitjan 1982 i fins al final del 1983, Ferran va fer el servei militar a Cartagena, on va formar part de l’equip de cuina de l’almirall, la qual cosa li va permetre adquirir experiència a l’hora d’assumir responsabilitats, ja que per primera vegada ell era l’encarregat de la cuina. Seguint el suggeriment d’un altre recluta català que treballava a elBulli, Fermí Puig, l’estiu del 1983 va passar el mes de permís al restaurant de Cala Montjoi. En acabar aquesta estada, i atès que l’experiència havia estat satisfactòria, Ferran va acordar que s’incorporaria a la plantilla quan acabés el servei militar.
En finalitzar el servei militar, de gener a març de 1984 va treballar al restaurant San Marcos de Sevilla. L’abril del 1984 es va incorporar a elBulli com a cap de partida, fins que l’1 de novembre, després de la marxa del xef Jean-Paul Vinay, el director, Juli Soler, els va nomenar a ell i a Christian Lutaud caps de cuina en tàndem. Juli Soler va animar Ferran a viatjar per França per conèixer el món de l’alta restauració. Allà va realitzar sengles estades a les cuines de Georges Blanc i Jacques Pic. A l’octubre de 1986, un cop se’n va anar Christian Lutaud, es va convertir en xef únic d’elBulli.
A partir de 1987, Ferran va deixar de banda el receptari de la nouvelle cuisine i va proposar una manera pròpia d’entendre la cuina. Va començar basant-se en l’ús d’ingredients, tècniques i elaboracions autòctones, als quals va donar una nova perspectiva des del punt de vista de l’alta cuina. Fins al 1993, aquest “estil mediterrani” va marcar la cuina d’elBulli, un estil que anys després seria molt influent en les cuines catalana i espanyola de l’època.
El 1990 va néixer elBulli SL, una societat formada per Juli Soler i Ferran Adrià, que va desenvolupar vies i models de negoci molt diversos.
elBulli SL reinvertia en creativitat el 20% de la facturació. En realitat, elBullirestaurante era el departament de R+D d’una empresa que gestionava consultories i assessories a empreses d’alimentació i restauració, però que sempre va ‘apostar per l’avantguarda en lloc de pel negoci. La radicalitat d’elBulli es va mantenir gràcies a aquest model.
A principis dels anys 1990 es va començar a produir un canvi en la cuina de Ferran i d’elBullirestaurante, i al costat dels plats “mediterranis” van començar a aparèixer una sèrie de conceptes, elaboracions, tècniques i formats de servei nous que van aplanar el camí del canvi que, de manera incontestable, es va produir el 1994. A partir de llavors, trobem una sèrie d’elements que sempre hi són presents i que caracteritzen l’estil d’elBulli.
Des de finals del 1987, a nivell organitzatiu Ferran i Juli van establir una temporada dividida en dues parts: sis mesos de servei i sis mesos de tancament del restaurant.
Durant aquests darrers sis mesos, al llarg dels anys 1990, es va anar buscant la fórmula per crear un taller, el primer de la història de l’alta cuina. Després de provar diversos emplaçaments, l’any 2000 es va crear elBullitaller, al carrer Portaferrissa de Barcelona. Partint d’aquest esquema, es va establir un model de creativitat que, de mica en mica, es va perfeccionar. En lloc de crear un plat a partir d’una idea, durant els mesos de tancament a Barcelona s’estudiaven centenars d’idees per a conceptes, tècniques i elaboracions, que durant els sis mesos a elBulli donaven lloc a receptes acabades i a menús. A més, totes les variables i els recursos del procés se sotmetien a una auditoria creativa que proporcionava un elevat nivell d’eficiència i eficàcia. Aquest mètode ha estat el que, al capdavall, ha determinat la longevitat creativa d’elBulli.
Ferran, està casat amb Isabel Pérez des del 2002 i no té fills.
elBullirestaurante va tancar les portes per transformar-se en elBullifoundation.
La trista notícia de la irreversible malaltia de Juli Soler va fer necessari remodelar tot el projecte, que havia crescut de la mà del binomi Soler-Adrià.
A partir d’aquest moment, i sense la inestimable ajuda de Juli, Ferran va abordar en solitari les assessories o els projectes d’imatge, alhora que, des d’elBullifoundation, es van posar en marxa projectes sobre coneixement i innovació.
Constitució d’elBullifoundation, una fundació privada d’estructura familiar promoguda per Ferran Adrià i Juli Soler.
La Galaxia constituye el modelo de negocio de Juli Soler, Ferran Adrià y Albert Adrià alrededor de elBullirestaurante. En 1998 se toma una decisión clave en cuanto a cómo debe ser el modelo de negocio, dando un giro conceptual basado en la siguiente premisa: mantener la vanguardia en elBullirestaurante. Para poder tener la libertad necesaria que ello implica, se crea alrededor de elBullirestaurante un modelo de negocio basado en negocios propios, asesoramientos e imagen.
1997 – Trabajos con el equipo creativo de Chocovic en todo el mundo del chocolate.
1999 – Investigación y desarrollo y creación de vinagretas, salsas y aceites aromáticos junto con Borges.
2000 – Estudio y creación de sopas y productos lácteos para Kaiku, junto a Juan Mari Arzak, Karlos Arguiñano y Pedro Subijana.
2001 – Con Caprabo se colabora en varios proyectos editoriales y de asesoramiento.
2002 – Colaboración con Lavazza, para la creación de productos y conceptos en el mundo del café.
2004 – Un paso adelante en el universo de los cócteles, con Diageo.
2005 – Texturas, una línea de productos seleccionados por elBullitaller, para realizar nuevas elaboraciones en cocina.
2005 – Trabajo con el arquitecto Jean Nouvel y el equipo de Cailler, empresa del grupo Nestlé, en nuevas creaciones de chocolate.
2005 – Junto al departamento de I + D de Frito Lays, de Pepsico, nueva gama de patatas fritas, así como ideas para otros conceptos de aperitivos.
2007 – Investigación y desarrollo en zumos naturales y galletas, con United Biscuits.
2008 – Junto con el equipo de maestros cerveceros de Damm, se crea Inedit, una cerveza que marcó una tendencia a incorporar otras opciones distintas al vino, por su elegancia y su capacidad para acompañar la gran variedad de sabores existentes en la gastronomía moderna.
1986 – Se abre elBulli Bistrot en la discoteca Pasarela de Empuriabrava (Roses).
1989 – Asesoría a los restaurantes Bel-Air, Chévere, Network y Samoa (Barcelona), así como a Can Bosch (Cambrils).
1990 – Asesoría al restaurante Reina de España (Puerto Rico).
1992 – Consulting al Hotel Bernat II (Calella).
1993 – Se abre el self-service Ñam-Ñam y un concepto de Dim-Sum europeo, ambos en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Barcelona.
1993 – Empieza la colaboración con Semon, que durará un año.
1994 – Se abre Mas Pau, en Avinyonet de Puigventós (Figueres), regentado por Xavier Sagristà i Toni Gerez.
1995 – Nace elBullicatering, la cocina, la filosofía y el servicio de elBulli trasladados al mundo del cátering.
1999 – Creación de elBullihotel, cuyo primer proyecto es el hotel Hacienda Benazuza, en el que también asesoramos todo el tema de gastronomía.
2001 – Empezamos la colaboración con NH Hoteles, concretada en dos proyectos: Nhube y Fast Good.
2010 – Tickets: Con Albert Adrià; una revisión del concepto de la tapa contemporánea.
A partir de 2011…
2015 – Heart Ibiza: Con Albert Adrià y el fundador del Cirque du Soleil; un proyecto multidisciplinar con el que se quiere explorar los límites de lo que significa un restaurante.
1998 – Con la empresa ICC, se comercializan utensilios y aparatos de última tecnología para cocina de vanguardia, entre ellos el sifón.
2001 – Creación de la vajilla Ola junto a la diseñadora Gemma Bernal, producida por CIM, un éxito de ventas en hostelería.
2004 – Acuerdo con Armand Basi para crear mantelerías y productos textiles relacionados con el mundo de la cocina.
2004 – Creación de Faces, cuberterías, utensilios de cocina y de servicio, en un trabajo conjunto con grandes nombres del diseño español.
35 libros
Más de 15.000 páginas
Más de 8.000 imágenes
6 CDs con 1.846 recetas
Producción propia
2009 – Catálogo General, audiovisual en 9 episodios, en colaboración con Televisión Española
2009 – Un día en elBulli
2011 – Documenting Documenta
Participación estrecha
2009 – elBulli – Cooking in progress
2011 – elBulli, l’últim vals
…además de infinidad de documentales en decenas de cadenas de televisión.