elBullifoundation
elBullifoundation
elBulli1846
elBulli1846
elBulliDNA
elBulliDNA
elBullistore
elBullistore
Estamos realizando tareas de mantenimiento.
En unos momentos la web volverá a funcionar con normalidad.
Capítol 12
En el llenguatge del vi ens solem referir al tacte com el sentit pel qual es percep la textura. Lamentablement, es tracta d’una simplificació molt allunyada de la realitat científica. El tacte no és més que un conjunt d’estímuls als quals s’han de sumar uns altres. No és un capritx: tots aquests estímuls sensorials es perceben en òrgans sensorials compartits i generen sensacions que resulten d’una mescla d’aquests estímuls. Les percepcions són una suma integrada de tots ells. Explicat de manera més simple, són estímuls completament inseparables, i per això són percepcions complicades de descriure. Són massa complexes, massa riques, massa tot. Per als filòsofs grecs aquest era el sentit menys important i alhora el més important: el que era obligatori tenir per a poder ser considerat animal i no vegetal o ser inanimat. Pensem-ho, podem viure sent cecs, però podem viure sense el sistema somatosensorial? Si entenem el tacte com el sentit hàptic, temperatura, dolor, cinestèsia i receptors químics treballen en conjunt per a crear la percepció de pes, viscositat, astringència, temperatura i cos del vi. La boca és l’espai on major responsabilitat té aquest sistema, però no l’únic, perquè disposem d’òrgans somatosensorials en moltes i diverses parts del cos. De fet, també es troben en el nas i contribueixen a enriquir de matisos les percepcions olfactòries. En aquest capítol, complex i il·lustratiu, partirem dels òrgans sensorials per a arribar a l’escorça somatosensorial a través dels diferents nervis que transmeten aquestes sensacions. I classificarem i ordenarem tots aquests estímuls de manera exhaustiva per a, d’una vegada per sempre, deixar de parlar sols de tacte.
Carrito
El carrito está vacío.
Ir a la tienda