CRIANÇA

La criança del vi, un pas habitualment posterior a la fermentació, és l’eix sobre el qual pivota aquest capítol: el procés al qual se sotmet un vi jove, replet d’energia i sovint una cosa desmesurada, per a acompanyar-ho i educar-ho en el seu camí cap al repòs, la complexitat i el tan cobejat equilibri. En definitiva, el pas a un vi adult. I és que la paraula «criança» prové del terme «criar» (instruir, educar i dirigir), l’objectiu del qual és —en el cas del vi— el de modificar el seu aroma i el seu sabor. Suavitzar-ho, arrodonir-ho i aconseguir que es converteixi en una cosa deliciosa. No obstant això, no tots els vins es crien igual o estan preparats per a fer aquest salt i sortir airosos del procés de maduració. Per això, també explicarem què ha de tenir un vi per a desenvolupar una bona criança.

Aquest capítol posa el focus en l’eina més reconeguda i essencial fins avui dia per a la criança: la barrica de roure. Per a fer-ho, anirem a l’origen, i aprofundirem en el nostre coneixement de la fusta de roure, així com de possibles alternatives.

Conscients també de l’evolució de les eines de criança, repassarem algunes tècniques que pretenen imitar i millorar —en temps i preu— l’ús de la barrica, i que són cada vegada més emprades en la indústria del vi, com els xips de fusta i la microoxigenació.