CAPÍTOL 4
Per a obtenir un vi sublim es necessita un entorn que proporcioni raïm suculent, de qualitat i amb les característiques necessàries per a elaborar el tipus de vi desitjat. Per a això, la viticultura (del llatí vitis, «vinya», i cultura, «cultiu») utilitza tot el coneixement i dedica el màxim esforç a cura de la vinya. Aquest coneixement –empíric abans que científic– s’ha transmès generació rere generació.
No obstant això, la viticultura no dona l’esquena als avanços científics, ni tampoc als desenvolupaments tecnològics. Totes les aproximacions al camp són igual de vàlides, conviuen en harmonia i, com a tals, són recollides en aquest capítol. Viticultura convencional, ecològica, sostenible, biodinàmica… En quins valors es basen? Quines ideologies reflecteixen? Quines són les seves fortaleses? Quins les seves febleses? Quins resultats ofereix cadascuna d’elles?…
Aquest capítol acaba en gran de la mà de Pedro Ballesteros MW (Master of Wine), qui filar més prim un dels temes més recurrents i conflictius del coneixement vinícola: el concepte de terroir. Una visió, la d’en Pedro, actual i tan sorprenent com carregada de lògica sobre els diferents terrers i com aquests influeixen en la percepció final del vi.
