CAPÍTOL 2
En el mercat, el vi es mou d’un costat a un altre. Des de trajectes locals de pocs quilòmetres fins a viatges transatlàntics. Però el vi és un producte delicat i, com a tal, sofreix si les condicions de transport són inadequades. Els procediments que permeten aquests viatges es coneixen com a «operacions logístiques» i són complexes pel fet que entren en joc una infinitat d’actors diferents: exportadors, importadors, operadors logístics, etc. A aquesta burocràcia se sumen les lleis governamentals i frontereres.
Per al bon desenvolupament d’aquest intercanvi és necessari repartir la responsabilitat, preparar una important quantitat de documentació i passar pel despatx de duanes per a comprovar que la mercaderia compleix amb els requisits d’entrada del país de destinació.
Els països i els seus governs recapten i administren tributs de manera unilateral. Durant tota la cadena, els cellers es topen amb tres tributs infranquejables: l’impost especial sobre el vi, els aranzels duaners i l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit). Alguns països acorden tractats de comerç i redueixen la pressió tributària. No obstant això, les polítiques són molt diferents depenent de cada país: la Unió Europea, Suïssa, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Xile, l’Argentina, els Estats Units o la Xina són, en l’àmbit tributari, mons diferents.
