CAPÍTOL 3
L’ús del vi transcendeix el plaer gastronòmic; és –i ha estat– molt més que un producte que bevem per a delectar-nos el paladar. Des dels seus inicis, el vi es va utilitzar en rituals religiosos com a ofrena per a deïtats i com a ingredient màgic. A més, els metges l’usaven a manera de poció curativa i confiaven en ell com a remei per a molts mals, fins a èpoques més pròximes del que creiem.
Desgraciadament, el vi també s’empra malament, per a la seva desgràcia i la de qui ho consumeix d’aquesta manera. Des de fa segles, alguns estan únicament interessats en els seus efectes psicoactius i intoxicants, moguts per un hedonisme malentès i desenfrenat que probablement oculta una necessitat d’apagar focs interns i curar ferides de l’ànima.
Però el vi té més usos. És un preuat (i preciós) objecte de col·lecció. D’entre els que així ho consideren i utilitzen, els més espavilats aconsegueixen extreure d’ell un gran benefici econòmic: és un objecte d’inversió, un valor a l’alça que els reporta una gran rendibilitat. Aquests aficionats i col·leccionistes tracten el vi com si fos un bé borsari més.
Les comparatives són un altre dels camps que cobreix aquest capítol. Aquesta cerca de diferències i semblances ajuda a contextualitzar i comprendre el vi des de diferents perspectives: S’obtenen d’igual manera el raïm per al vi que l’arròs per al sake? Es ven igual un vi que una cervesa? Puc publicitar un vi com si fos un refresc? Es conserva igual el vi que altres begudes?
