Archives: Pódcasts

Quin valor pot aportar Sapiens a l’àmbit de la decisió estratègica empresarial?

En aquest episodi profund de “Connectant coneixement”, l’economista i historiador Marcel Planellas aborda el paper fonamental de la metodologia Sapiens en la seva feina com a professor del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE.

Planellas és un gran coneixedor d’elBulli des del 2005 i un col·laborador proper de Ferran Adrià. Quin paper ha jugat Sapiens en la comprensió sobre la innovació? Com ha influït en l’auditoria d’innovació i la Innovació Oberta? El professor planteja les claus de com la metodologia Sapiens es pot convertir en una força impulsora darrere de les idees i l’estratègia al món de l’economia.

Així veu Marcel Planellas les prioritats de les empreses en relació amb la gestió i la innovación:

“Les empreses estan molt abocades a la gestió del dia a dia i molt pressionades pels resultats en els negocis actuals, i dediquen poc temps a explorar nous negocis, innovacions, temes de futur. Això té una explicació. Si inverteixes en el teu negoci actual, la possibilitat de tenir èxit o de recuperar la inversió és molt més predictible. En canvi, inversions en innovació, i sobretot si aquestes innovacions són innovacions molt radicals, no saps en quant de temps es produirà ni tampoc el resultat obtingut. Hi ha molts fracassos. Llavors hi ha un biaix en la gestió i la tendència és a centrar-se més en el dia a dia i en canvi tenir por del risc d’invertir en el futur, en explorar innovacions”

Sobre Marcel Planellas

Marcel Planellas és llicenciat en Història Moderna i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Professor del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE Business School (Universitat Ramon Llull) des del 1986. Sobre l’evolució d’elBulli, és autor d’un cas d’estudi (Casoteca Harvard Business), diversos articles (Journal of Organizational Behavior, Long Range Planning) i ponències (ExpoManagement, WOIC). Coordinador del repte Challenge for Business Innovation – C4BI, organitzat per ESADE i elBullifoundation, per aplicar l’auditoria creativa.

Com pot una empresa aplicar els principis de la metodologia Sapiens a tots els seus processos i portar-la un pas més enllà?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, el reconegut periodista i consultor Mario Tascón relata com la metodologia Sapiens ha impactat en el seu enfocament de la comunicació i en el dia a dia de Prodigioso Volcán.

Amb una àmplia experiència en el món del coneixement connectat i com a pioner en el seu àmbit, Tascón comparteix les seves idees sobre la creativitat, l’organització i la importància de classificar la informació. D’on neix la creativitat? Quin és el valor del llenguatge en la nostra comprensió del món? Com es pot connectar coneixement entre àmbits aparentment oposats?

Així veu Mario Tascón l’evolució dels sistemes de classificació que ordenen i connecten coneixement:

“Al llarg de la història hi ha hagut diferents sistemes, i de fet és un repte de la humanitat mateixa. Tothom sempre intenta, a les diferents èpoques, tenir sistemes de classificació. Això comença amb els naturalistes, al segle XIX, que comencen a utilitzar els primers sistemes. Comença també a les biblioteques, al segle XIX, i el XX fins i tot, als anys 50. Amb la primera mecanització, comença a haver-hi altres models de taxonomies i altres models d’etiquetació. La humanitat va evolucionant, i alhora que evoluciona la humanitat, evoluciona. I tota la informació, la gestió d’informació, es va tornant cada vegada més complexa, fins a arribar als sistemes actuals, en què la web semàntica mateixa, per exemple, potser seria el més modern. I també hi ha tot el que ens obre ara la intel·ligència artificial, que són sistemes que complementaran els humans amb nous patrons i noves formes de classificació que vagin trobant també les màquines”

Sobre Mario Tascón

Mario Tascón va estudiar Magisteri a la Universidad de León i Psicologia a la UNED. Va treballar al diari El Mundo, on va ser director adjunt i l’impulsor i primer director de la web elmundo.es, i va ser director general de l’àrea digital del grup Prisa. Posteriorment va ser president de la Fundación del Español Urgente (Fundéu) i soci director de Prodigioso Volcán, empresa de consultoria estratègica.

 

Mario Tascón, protagonista d’aquest episodi, ha mort recentment als 60 anys. En la seva memòria, mantenim la conversa amb algú que va ser un pilar fonamental per a Sapiens.

Com ha influït la metodologia Sapiens en la comprensió de la psicologia?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, el catedràtic de Psicologia Quim Limonero aborda com Sapiens ha tingut un paper clau en la seva tasca professional.

Des de la comprensió de com funciona la ment en el pla psicològic fins a la introducció del concepte de psicocreativitat, Limonero revela com Sapiens ha permès plantejar més preguntes i arribar a millors respostes.

Es pot ser creatiu sota pressió? Com afecten les emocions al nostre comportament? Submergeix-te en aquesta conversa per entendre com Sapiens es pot convertir en una eina essencial en la feina en psicologia.

Així veu Quim Limonero la combinació entre creativitat i treball sota pressió:

“Si ens basem en la psicologia, per fer qualsevol activitat cal un nivell d’activació, podríem dir el nivell òptim d’activació. Si ens passem d’aquest nivell òptim d’activació, entraríem en una situació d’ansietat, de preocupació, en la qual el procés creatiu és més difícil. Determinades persones, en determinats ambients, funcionen molt millor amb una certa pressió, i més si aquesta pressió es produeix en equip, quan tots els membres de l’equip estan treballant amb una única orientació. Ara bé, mantenir la pressió durant molt de temps, una situació d’estrès mantingut, no és el més aconsellable, perquè finalment arribaries a una situació d’esgotament emocional, cognitiu. Caldria intercalar situacions o períodes de més activació, més estrès, amb situacions de més tranquil·litat, per posteriorment reflexionar sobre allò que s’ha fet en aquesta etapa de més tensió, de més activació emocional”

Sobre Quim Limonero

Quim Limonero és catedràtic de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Realitza recerca bàsica i aplicada en el camp de la motivació, emoció i creativitat. En particular, analitza els efectes emocionals sobre els processos cognitius superiors i la seva influència en el pensament i en la creativitat. També estudia els processos d’adaptació humana a les situacions estressants. És membre del Grup de Recerca en Estrès i Salut (GIES) de la Facultat de Psicologia de la UAB.

Com es connecten les classificacions i les taxonomies amb la metodologia Sapiens?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, el professor Miquel Centelles aprofundeix en la influència de Sapiens en la seva feina i com ha ajudat a entendre la taxonomía de les empreses.

Des de l’economia humanista fins a les humanitats digitals, Centelles comparteix la seva experiència i la manera com la metodologia Sapiens ha estat una base crucial en la seva feina. Descobreix com la classificació del coneixement influeix en el nostre dia a dia i quina relació té amb altres àrees de gran rellevància en l’actualitat, com el processament del llenguatge natural.

Així veu Miquel Centelles les humanitats digitals, que connecten dos mons que es necessiten l’un a l’altre:

“Els estudiants d’humanitats, perquè ho necessiraran, han d’adquirir habilitats en computerització, en programació per exemple. A diferents nivells… Almenys entendre que, per solucionar una cosa, en un projecte en humanitats, s’ha de saber explicar correctament a un informàtic, a un tecnòleg, com s’ha de fer. No poden estar en mans d’un tecnòleg que, d’alguna manera, ocupi terrenys que son d’un especialista en humanitats. Però també cada cop més les ciències i tècniques han, d’alguna manera, de vestir-se de humanitats. Han d’utilitzar tècniques, models, d’humanitats, per arribar millor”

Sobre Miquel Centelles

Miquel Centelles és llicenciat en Filologia i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. És professor del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència en àrees d’organització i representació del coneixement i metadades, en assignatures del grau d’Informació i Documentació i de màsters com el d’Humanitats Digitals. Desenvolupa recerca en l’aplicació de tecnologies semàntiques per a la web de dades, en col·laboració amb institucions com EADOP. També és membre del grup de millora docent Adaptabit, especialitzat en l’accessibilitat digital.

Com pot contribuir la metodologia Sapiens a impulsar la innovació i la transformació empresarial?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, Michelle Greenwald, experta en innovació i professora, comparteix la seva perspectiva única sobre com la metodologia Sapiens ha influït en el seu enfocament del màrqueting.

Amb una impressionant trajectòria a empreses com Pepsi, Mattel i Disney, Greenwald revela com l’estratègia i la innovació juguen un paper vital en la gestió de marques i el desenvolupament de productes. Des de la docència a la Universitat de Columbia fins a la consultoria amb empreses globals, explora com la metodologia Sapiens ha ressonat amb la seva feina en la creació de cultures d’innovació i en l’adaptació a les tendències canviants del mercat.

Així veu Michelle Greenwald la necessitat de qüestionar com es fan les coses a les organitzacions, per així aconseguir millorar:

“La majoria de la gent és una mica mandrosa i no li agrada fer gaires preguntes perquè podrien descobrir que el que estan fent està malament o no és el millor que pot ser. Així que crec que és molt valuós si vols millorar. Crec que és bo qüestionar, no tenir por de qüestionar, i també tenir un qüestionament multifuncional, no només l’equip inicial a qui se li acut la idea, sinó intentar obtenir punts de vista des d’altres perspectives, perquè així identifiques abans els problemes i els pots afrontar abans. És un equilibri, perquè si estàs constantment criticant, pot ser paralitzant i mai avançaràs. Però crec que és bo estar obert i després, amb sort, pots decidir què val la pena o no. Però si no permets les preguntes, mai descobriràs quins són els problemes”

Sobre Michelle Greenwald

Michelle Greenwald va estudiar Relacions Internacionals a la University of Pennsylvania i un màster en Administració i Direcció d’Empreses a la Kellog School of Management de la Northwestern University. Va ser directora de negoci de Nestlé USA, vicepresidenta de Pepsi, vicepresidenta de Mattel i vicepresidenta de Disney. És directora general d’Inventours i professora de les escoles de negoci de Columbia, NYU Stern i IESE.

Quines similituds hi ha entre la metodologia Sapiens i la manera com funciona el nostre cervell?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, el científic i divulgador David Bueno explora les connexions entre Sapiens i la neurociència, i com ha influït aquesta metodologia en la seva forma d’entendre el seu àmbit de recerca.

Descobreix com la metodologia Sapiens està ajudant a transcendir les fronteres del coneixement, quin paper tenen les emocions en la presa de decisions, i quins misteris encara queden per descobrir de tot allò relatiu a la nostra ment i la seva mecànica.

Així veu David Bueno la connexió i integració de diferents camps de coneixement, en base a la manera de funcionar del cervell:

“L’argument que donaria des de la ciència és que cadascú té un sol cervell. No tenim molts cervells, especialitzats en tasques diferents. El cervell és únic. Es nodreix de molts aspectes diferents, però al final els integra tots. Per mi és el millor argument per dir: és des d’aquestes sinergies on hem de construir coneixement, on hem de continuar avançant, perquè així és com el cervell funciona. Si seguim el seu propi funcionament, l’estarem utilitzant de la manera més eficient possible. Si no, no li estarem traient tot el profit que li podem treure. I si el podem utilitzar de manera eficient, per què resignar-nos a utilitzar només petites parts…”

Sobre David Bueno

David Bueno és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB). Va ser investigador a la Universitat d’Oxford. Actualment és professor titular de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la UB i des de 2019 dirigeix la Càtedra de Neuroeducació. Autor de 60 articles científics, 20 llibres d’assaig i divulgació i diversos centenars d’articles periodístics. Ha guanyat diversos premis relacionats amb la seva feina de recerca, divulgació i docència.

Com ha influït la metodologia Sapiens al món de l’enginyeria i l’educació?

En aquest episodi de “Connectant coneixement”, l’enginyer Israel Ruiz, exvicepresident del MIT, ens explica quin ha estat l’impacte de Sapiens en la seva feina i el seu pensament.

Des de la seva experiència al MIT fins a la comparació entre els models educatius nord-americà i espanyol, Ruiz revela com Sapiens li ha permès plantejar preguntes més profundes i arribar a respostes més enriquidores. Per què és bo trencar esquemes? Què fa que la metodologia Sapiens es pugui aplicar a qualsevol disciplina, algunes tan diverses com la gastronomia, l’educació o la tecnologia?

Així veu Israel Ruiz la universitat i l’educació al món anglosaxó i a Europa:

“La universitat, o l’educació en general, està pensada com a línies, com si et llences a la piscina i no pots sortir de la teva línia. Si el que vols és nedar en diagonal, a la piscina no et deixen. La universitat i l’educació en general està pensada una mica així. Connectar coneixement passa molt molt molt al final, no al principi. Al principi et poses a la teva línia i has de navegar a la teva línia. Això serveix per a molta gent, i hi ha gent que li va perfecte perquè l’encamina i el guia i li permet avançar en una certa direcció. Però hi ha altra gent que el que li agrada realment és: mira, ara provaré aquesta línia, però després m’agradaria provar-ne una altra… I això és difícil, és molt difícil fer-ho. Hi ha un concepte diferent a l’educació anglosaxona, a les universitats, que a l’europea. Les anglosaxones ho permeten molt més. La gent cada cop ho hem d’aprendre més, perquè el món és molt més transversal, molt més interdisciplinar. No existeix tant la persona que només agafa un carril o una carrera. Necessitem ser una mica més oberts en com fer això”

Sobre Israel Ruiz

Israel Ruiz va ser, del 2011 al 2020, el vicepresident executiu i tresorer del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i membre del consell executiu de direcció. Es va incorporar al MIT el 2001, on primer va ser director financer i vicepresident financer. Va estudiar Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i, després de rebre una beca de la Caixa, va estudiar un màster a la Sloan School of Management del MIT.

Després de tancar elBullirestaurant, Ferran Adrià i l’equip d’elBullifoundation es van embarcar en una missió per comprendre profundament el món de la gastronomia. D’aquesta cerca va néixer Sapiens, una metodologia que uneix punts aparentment inconnexos i crea connexions inesperades.

En el primer episodi de “Connectant coneixement”, el llegendari publicista Toni Segarra ens explica com entén ell la metodologia Sapiens i com ha contribuït a la seva creació.

Des de la seva perspectiva professional, descobrirem com l’art de connectar idees pot transformar la manera com entenem i practiquem la publicitat, i aprofundirem en les diferents visions sobre com abordar el procés creatiu.

Així veu Toni Segarra la creativitat i la innovació que es converteixen en tradició:

“L’origen de la creativitat inevitablement és la còpia. Un aprèn copiant d’altres. Després, en tot cas, hi ha el pas següent, que és el pas fonamental, que no tothom hi arriba, que és la creació d’una personalitat, la creació d’una veu pròpia, la creació d’un estil propi. Al final, el somni de qualsevol innovació és convertir-se en tradició. Una innovació que realment funciona és la que es converteix per sempre en un clàssic. Quan aconsegueixes un estil que es confon amb allò que la gent espera d’una cosa, amb allò que es tendeix a anomenar un clàssic, tu t’estàs convertint una altra vegada en universal, en quelcom que pertany a tothom. Això ja és convertir-se en la veu del món, d’alguna manera, més que la teva pròpia veu, que és pràcticament impossible”

 

Sobre Toni Segarra

Toni Segarra és llicenciat en Filologia Hispànica. Va treballar a diferents agències de publicitat, i el 1995 va fundar la seva pròpia agència, SCPF, juntament amb Luis Cuesta, Ignasi Puig i Félix Fernández de Castro. Ha guanyat 39 lleons al Festival de Cannes i més de 100 sols al Festival de San Sebastián, i ha estat escollit millor creatiu del segle XX per la revista Anuncios. Des del 2017 és soci fundador de la consultora Alegre Roca, juntament amb Luis Cuesta.

Què és Sapiens? Com va néixer? Quin és el seu objectiu? Es pot extrapolar a altres matèries més enllà de la gastronomia?

Al capítol 0 de “Connectant coneixement”, Ferran Adrià explica com, després del tancament del restaurant elBulli, va concebre Sapiens. Com una metodologia que va servir per comprendre la gastronomia es va poder enfocar de manera que servís a qualsevol disciplina.

Així explica Ferran Adrià com va sorgir el seu interès per connectar coneixement de diferents àmbits, la gènesi de la metodologia Sapiens:

“Quan vaig tancar el restaurant, vam agafar dos anys i mig sabàtics, entre cometes, per comprendre el que fèiem. Nosaltres què fèiem? Cuinar… i crear. Llavors jo pensava que això duraria poc temps, que ho faria en res, en un any. Doncs vaig trigar set o vuit anys. Vam començar a estirar del fil, del fil, del fil… i vam veure que o començàvem a… o connectàvem moltes qüestions, o no s’entenia”

Ferran Adrià va ser, juntament amb Juli Soler i Albert Adrià, el líder d’elBullirestaurant durant més de vint anys. A partir de la tardor del 2011 comença a crear el projecte d’elBullifoundation, un gir en la seva vida professional, posant el focus en una visió més global, holística i teòrica de la innovació i, en conseqüència, de la gestió per a les petites i mitjanes empreses. Aquesta visió evoluciona fins al que és avui i dona lloc a la metodologia Sapiens. Actualment és el president d’elBullifoundation.