Estamos realizando tareas de mantenimiento.

En unos momentos la web volverá a funcionar con normalidad.

CAPÍTOL 7

LES PRÀCTIQUES VITÍCOLES: FERTILITZACIÓ, REG I GESTIÓ DE LA VEGETACIÓ

La vinya té unes necessitats nutritives i hídriques mínimes que, si no es cobreixen, implicaran conseqüències desastroses per als viticultors. Per això, una vinya abandonada trigarà pocs anys a deixar de produir un raïm equilibrat i frondós. Sobreviurà? Segurament, però la qualitat i la quantitat de la collita minvaran.

El control i la gestió del bon desenvolupament de la vinya es duu a terme a través de les conegudes «pràctiques vitícoles»; algunes són tan antigues com l’abonat orgànic, unes altres tan modernes com la fertirrigació. A vegades, com en el cas de la poda, s’han necessitat segles de pràctica empírica (prova-error) per a la seva màxima optimització i perfeccionament.

Totes elles es descriuen en aquest capítol que, a més, presenta una visió actual sobre el reg: una pràctica vitícola prohibida durant anys i estigmatitzada en el Vell Món i que, no obstant això, en l’actualitat s’utilitza en determinats casos amb coneixement i precisió, a la recerca de la màxima qualitat.

El capítol acaba amb dos apartats innovadors des del punt de vista del sommelier, amb massa freqüència aliè a aquesta mena de qüestions que no hauria d’ignorar. D’una banda, una classificació general dels principals sistemes de conducció de la vinya. Per una altra, una interpretació sobre els moderns índexs de qualitat que relacionen la superfície vegetativa i la càrrega de fruita. Informació desenvolupada, ni més ni menys, per experts de tant pes i amb tant coneixement com Richard Smart o Fernando Martínez de Tota.